Llengua (Orde de l'Hospital): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent
Línia 3:
Amb l'arribada dels hospitalers a [[Rodes]] van sorgir les llengües. Originalment foren 7: Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, Aragó (amb Navarra), Anglaterra (amb Escòcia i Irlanda) i Alemanya. El 1462 la llengua d'Aragó es va escindir i es va crear la nova llengua de Castella (que incloïa Portugal). Aquesta reforma fou proposada pel mestre [[Pere Ramon Sacosta]]. Durant el segle XVIII també va existir, de manera efímera, la llengua de Baviera. També cal dir que amb la [[Reforma]] les llengües d'Anglaterra i d'Alemanya van partir una forta recessió.
 
Cada llengua disposava d'un alberg a la seu central de l'orde (sigui a [[Rodes]] o a [[Illa de Malta|Malta]]) on residien els cavallers originaris d'un lloc. A títol d'exemple, l'[[alberg de Castella]] de Malta és un palau que avui dia serveix com a residència per al president d'aquest estat.
 
Per a cada llengua també hi havia un càrrec conventual reservat de la següent manera: a la llengua de Provença se li assignava el Gran Comanador, a Auvèrnia el Mariscal, França l'Hospitaler, Itàlia l'almirall, Espanya el Draper, Anglaterra el Turcpolier i Alemanya la Gran Batllia. El 1462 hi hagué una nova reforma amb Pere Ramon Sacosta, es dividí la llengua d'Espanya en dues, la llengua d'Aragó (que incloïa també el priorat de Navarra) que mantingué el Draper, mentre que a la llengua d'Espanya se li atorgà el càrrec de Canceller.