Lleis antisocialistes alemanyes: diferència entre les revisions

Les '''Lleis anti-socialistes''' o '''Lleis socialistes''' (en alemany: ''Sozialistengesetze''; oficialment ''Gesetz gegen die der gemeingefährlichen Bestrebungen Sozialdemokratie'', aproximadament "Llei contra el perill públic dels esforços socialdemòcrates") van ser una sèrie de lleis, la primera de les quals va ser aprovada el 19 d'octubre de 1878 pel [[Reichstag alemany]], per un període limitat, i les posteriors prorrogaren regularment el termini de la seva aplicació. La legislació va ser aprovada després de dos intents fallits d'[[assassinar]] a l'[[emperador]] (Kaiser) [[Guillem I]] pels radicals [[Max Hodel]] i el Dr. [[Karl Nobiling]], i estava destinat a frenar la força creixent del [[Partit Social Demòcrata (Alemanya)|Partit Social Demòcrata]] (SPD, anomenat SAP en aquell temps), al que se va culpar per haver influït en els assassins. Encara que la llei no va prohibir l'SPD directament, el seu objectiu era paralitzar l'organització a través de diversos mitjans. La prohibició de qualsevol grup o reunió amb els objectius de difondre els principis [[socialisme|socialistes]], la proscripció dels sindicats i el tancament de 45 diaris són exemples de la repressió. El partit eludí aquestes mesures presentant els seus candidats com a independents de forma ostensible, mitjançant la re-ubicació de les publicacions afora d'Alemanya i mitjançant la difusió de punts de vista socialdemòcrates com a publicacions literals dels discursos del Reichstag, que eren parla privilegiada pel que feia a la censura. El principal defensor de les lleis va ser el canceller [[Otto von Bismarck]], que temia l'esclat d'una revolució socialista similar a la que va crear la [[Comuna de París]] l'any [[1871]]. Malgrat els intents del govern per debilitar el SPD, el partit va continuar creixent en popularitat. Un projecte de llei presentat per Bismarck el 1888 que hauria permès privar de la [[nacionalitat]] als socialdemòcrates va ser rebutjada. Després de la dimissió de Bismarck el [[1890]], el Reichstag no va renovar la legislació, la qual cosa va fer que restés abolida.