Scutum (arma): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: de:Scutum (Schutzwaffe); canvis cosmètics |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{polisèmia|Constel·lació de l'Escut}}
[[Fitxer:Roman shield.svg|thumb|dreta|''Scutum'' romà. ]]
'''''Scutum''''' era el terme en [[llatí]] per a referir-se a l'[[escut (arma)|escut]], encara que en temps més moderns ha derivat a un terme per fer referència a l'escut estàndard i amb forma semi-cilíndrica que portaven els legionaris romans.
L'escut corb de l'època de la [[República Romana]] era ovalat, tal com es pot veure a l'altar de [[Gneu Domici Aenobarb]] a [[Roma]] i en el monument de [[Luci Emili Paul·le Macedònic]] a [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. També s'ha trobat un exemple arqueològic en [[Kasr el-Harit]], a Egipte. Més endavant l'escut va anar evolucionant a una forma rectangular al començament del Imperi.
Els ''scuta'' (en plural) rectangulars, que de vegades eren convexos i de vegades plans, <ref>Santosuosso, A., ''Soldiers, Emperors and Civilians in the Roman Empire'', Westview, 2001, p.130</ref> eren construït principalment a partir de tires de fusta superposades unes a les altres i amb les vetes disposades en direccions oposades, cobertes amb [[cuir]]. Això suposa que l'escut era molt resistent i, alhora, prou lleuger (d'entre 5,5 i 7,5 kg <ref>Santosuosso, A., ''Soldiers, Emperors and Civilians in the Roman Empire'', Westview, 2001, p.131</ref>) com per a permetre la marxa de l'
El millor exemple que ha arribat als nostres dies és a l'actual [[Síria]], i es tracta d'un ''scutum'' de 1,06 metres d'alçada, una corda de 66 cm, amb una longitud al llarg de la corba de 86 cm i un gruix de entre 5 i 6 mm. La seva forma corba li permetia encaixar bé els cops més forts, mentre que els laterals protegien millor al soldat. Les fletxes i cops enemics podien desviar-se sense arribar a colpejar amb tota la seva força al [[legionari]].
[[Fitxer:Testudo (TurtleTortoise).jpg|esquerra|thumb|300px|Formació en tortuga incloent diversos '''scuta''. ]]
D'altra banda, el revestiment central de l'escut (denominat umbo) estava construït bé d'una [[aliatge]] de [[coure]] o de [[ferro]]. Es feia servir de manera ofensiva, sent prou pesat i dens com per atordir o desplaçar a un oponent, cosa que facilitava al legionari el següent atac amb el seu [[gladius]]. Els legionaris solien avançar de forma alterna amb l'''scutum'' per a després, amb l' ''scutum'' lleugermant alçat per bloquejar l'oponent, atacar amb el ''gladius''. Les vores de l'escut també folrada de metall per a major protecció podien ser usats de forma ofensiva.
La forma de l'scutum permetia fer formacions compactes de legionaris. Mitjançant aquest sistema, se superposen els escuts de manera que ofereixin una major protecció contra les armes llancívoles. D'aquestes possibles formacions, la més famosa és la formació en ''[[testudo]]'' (tortuga), en la qual els legionaris posaven els escuts de front i cap amunt, aconseguint protecció també enfront de projectils llançats en tir parabòlic o des de dalt (com per exemple fletxes, o objectes llançats des defensors des de dalt de les muralles).
| |||