Diputació del General: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Creu de sant jordi.jpg|thumb|250px|[[Creu de Sant Jordi]] ]]
La '''Diputació del General del Principat de Catalunya''' vetllava pel compliment de les [[constitucions catalanes|constitucions]] i [[dret català|altres lleis]] catalanes. Diputació del General és el nom històric de la [[Generalitat de Catalunya]]. També existiren les Diputacions del General del [[Regne de València]] i del [[Regne d'Aragó]]. La denominació Diputació del General de Catalunya coexistí amb l'oficiós de '''Generalitat de Catalunya''' fins a la seva derogació arran dels [[decrets de Nova Planta]].
Linha 7 ⟶ 8:
==Naixement per la guerra==
[[Fitxer:Cortes Catalanas.jpg|thumb|right|[[Corts Catalanes]] segons una miniatura d'un incunable del [[segle XV]] ]]
[[Fitxer:Escudo de la Generalitat de Catalunya.jpg|thumb|Segell major de la Diputación del General del [[Principat de Catalunya]] de finals del [[segle XV]] que representa el seu patró portant un escut amb la [[Creu de Sant Jordi]] que eren les armes de la Diputació del General. La llegenda: S(igillum) : CORTIUM : ET : PARLAMENTORUM : GENERALIUM : PRINCIPATUS : CATHALONIE ('Segell de les Corts i el Parlament del General del Principat de Catalunya').<ref>Alberto Montaner Frutos,'' El señal del rey de Aragón: Historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995, p. 156, fig. 68. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]▼
{{AP|Guerra dels dos Peres|Corts Catalanes}}
El [[1356]] esclatà la [[Guerra dels dos Peres]] entre la [[Corona d’Aragó]] governada per [[Pere el Cerimoniós]], i la [[Corona de Castella]] governada per [[Pere I de Castella]]. Pere el Cerimoniós va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de la guerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat d'aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del [[segle XIV]] exigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent a l’artilleria. Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del [[segle XIV]], despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat en base a les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin.
Línia 16:
==Desenvolupament==
▲[[Fitxer:
{{AP|Guerra civil catalana|Guerra dels Segadors|Guerra de Successió}}
Durant el primer mig segle de vida l'organisme va conservar el seu caràcter d’organisme fiscal i financer, però a partir de les reformes de [[1413]] va anar adquirint cada vegada més competències polítiques. Es configurà així l'estructura política del [[Principat de Catalunya]] bastida en base a les Corts o ''Parlamentum'', que emetia nova [[poder legislatiu|legislació]] a través del ''[[pactum]]'' entre la terra i el rei, i la Diputació del General de Catalunya designada del ''Parlamentum'' que exercia el poder executiu sobre les seves competències econòmiques i polítiques.
| |||