Lleis antisocialistes alemanyes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu ":" dels títols segons recomana VP:CHVP
+ categories, retocs
Línia 1:
[[Image:Reichsgesetzblatt34 1878.jpg|thumb|250px|right|Publicació oficial de la primera Llei Antisocialista, 1878]]
 
Les '''Lleis anti-socialistes''' o '''Lleis socialistes''' (en [[alemany]]: ''Sozialistengesetze''; oficialment ''Gesetz gegen die der gemeingefährlichen Bestrebungen Sozialdemokratie'', aproximadament "Llei contra el perill públic dels esforços socialdemòcrates") van ser una sèrie de lleis, la primera de les quals va ser aprovada el 19 d'octubre de 1878 pel [[Reichstag]] alemany, per un període limitat, i les posteriors prorrogaren regularment el termini de la seva aplicació. La legislació va ser aprovadaaprovades després de dos intents fallits d'[[assassinat|assassinar]] a l'[[emperador]] (''Kaiser'') [[Guillem I de Prússia|Guillem I]] pelsper part dels radicals [[Max Hodel]] i el Dr. [[Karl Nobiling]], i estavaque estaven destinatdestinades a frenar la força creixent del [[Partit Social Demòcrata (Alemanya)|Partit Social Demòcrata]] (SPD, anomenat SAP en aquell temps), al quequal se va culpar perculpaven d'haver influït en els assassins. Encara que la llei no va prohibir l'SPD directament, el seu objectiu era paralitzar l'organització a través de diversos mitjans. La prohibició de qualsevol grup o reunió amb els objectius de difondre els principis [[socialisme|socialistes]], la proscripció dels sindicats i el tancament de 45 diaris són exemples de la repressió. El partit eludí aquestes mesures presentant els seus candidats com a independents de forma ostensible, mitjançant la re-ubicació de les publicacions afora d'Alemanya i mitjançant la difusió de punts de vista socialdemòcrates com a publicacions literals dels discursos del Reichstag, que eren parla privilegiada pel que feia a la censura. El principal defensor de les lleis va ser el canceller [[Otto von Bismarck]], que temia l'esclat d'una revolució socialista similar a la que va crear la [[Comuna de París]] l'any [[1871]]. Malgrat els intents del govern per debilitar el SPD, el partit va continuar creixent en popularitat. Un projecte de llei presentat per Bismarck el 1888 que hauria significat la pèrdua de la [[nacionalitat]] als socialdemòcrates va ser rebutjada. Després de la dimissió de Bismarck el [[1890]], el Reichstag no va renovar la legislació, la qual cosa va fer que restés abolida.
 
La primera d'aquestes lleis va ser aprovada el [[19 d'octubre]] de [[1878]] pel [[Reichstag]] alemany, per un període limitat, i les posteriors prorrogaren regularment el termini de la seva aplicació.
==Alguns membres socialdemòcrates del Reichstag de l'època de les Lleis Antisocialistes ==
<gallery>
Image:Wilhelm Liebknecht.jpg|[[Wilhelm Liebknecht]] (1826–1900)
Image:August Bebel 2.jpg|[[August Bebel]] (1840–1913)
Image:Wilhelm Hasenclever.jpg|[[Wilhelm Hasenclever]] (1837–1889)
</gallery>
 
Encara que la llei no va prohibir l'SPD directament, el seu objectiu era paralitzar l'organització a través de diversos mitjans. La prohibició de qualsevol grup o reunió amb els objectius de difondre els principis [[socialisme|socialistes]], la proscripció dels [[sindicat]]s i el tancament de 45 [[premsa|diaris]] són exemples de la repressió. El partit eludí aquestes mesures presentant els seus candidats com a independents de forma ostensible, mitjançant la reubicació de les publicacions afora d'[[Alemanya]] i mitjançant la difusió de punts de vista [[Socialdemocràcia|socialdemòcrates]] com a publicacions literals dels discursos del Reichstag, que eren parla privilegiada pel que feia a la [[censura]].
 
El principal defensor d'aquestes lleis va ser el canceller [[Otto von Bismarck]], que temia l'esclat d'una [[revolució]] [[socialista]] similar a la que va crear la [[Comuna de París]] l'any [[1871]]. Malgrat els intents del govern per debilitar el [[Partit Social Demòcrata (Alemanya)|SPD]], el partit va continuar creixent en popularitat. Un projecte de llei presentat per Bismarck el [[1888]] que hauria significat la pèrdua de la [[nacionalitat]] als socialdemòcrates va ser rebutjada. Després de la dimissió de Bismarck el [[1890]], el Reichstag no va renovar la [[legislació]], la qual cosa va fer que restés abolida.
==Bibliografia==
 
== Alguns socialistes de l'època ==
<gallery>
Image:Wilhelm Liebknecht.jpg|[[Wilhelm Liebknecht]] (1826–1900[[1826]]–[[1900]])
Image:August Bebel 2.jpg|[[August Bebel]] (1840–1913[[1840]–[[1913]])
Image:Wilhelm Hasenclever.jpg|[[Wilhelm Hasenclever]] (1837–1889[[1837]–[[1889]])
</gallery>
 
== Bibliografia ==
* Vernon L. Lidtke, ''The Outlawed Party: Social Democracy in Germany, 1878-1890''. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1966. ISBN 978-0-691-05141-3
 
== Vegeu també ==
* ''[[Lois scélérates]]''
* [[Dictadura de Primo de Rivera#La dictadura de Primo#|Acció de govern: supressió dels partits polítics i guerra colonial a la dictadura de Primo de Rivera]]
 
[[Categoria:Partits polítics d'Alemanya]]
[[Categoria:Història d'Alemanya]]
[[Categoria:Primera Guerra Mundial]]
 
[[da:Socialistloven]]