Benadir: diferència entre les revisions

Les activitat esclavistes de la companyia es van considerar inconvenients i [[Itàlia]] va decidir la seva penetració directa comprant els drets de la companyia ([[1888]]) i signant un tractat amb el soldà d'[[Obbia]] el desembre del [[1888]], que nominalment encara era vassall del soldà de Zanzíbar. En virtut del tractat, el Banadir va passar a sobirania italiana i el soldà d'Obbia quedava sota protectorat italià. La companyia va traspassar el control el [[3 d'agost]] de [[1889]]. Fins el [[1888]] la companyia havia fet ulls clucs al esclavatge, però això no podia ser tolerat pel govern italià. Els italians van bloquejar els ports del Benadir als nadius, per impedir el tràfic d'esclaus, i aquesta mesura va afectar greument al comerç dels locals amb les terres del interior; les caravanes es van reduir i el valor dels objectes es va disparar; la tradició oral encara recorda la inflació que el bloqueig va causar. Es va formar una aliança de clans en la que van participar els biyamals, els tunnis, els gheledis (geledis), els wa'dans, els abgals, els shikhals, els amaranis, els mobleen, els reer hamar i altres. Aquestos clans quedaven perjudicats per la manca d'esclaus que tenien com a treballadors agrícoles o domèstics, i les dones joves com a concubines. La seva resistència va impedir la penetració italiana per dues dècades (1888-1908). El moviment fou conegut com a revolta de Benadir o revolta dels bimaal o biyaamal.

 

 

El comissionat Filonardi fou cessat i després d'una breu interinitat de Ernesto Dulio, fou enviat el comandant Giorgio Sorrentino, amb l'encàrrec d'investigar el incident; Sorrentino va determinar que no hi havia sentiments nacionalistes en els somalis i que els instigadors eren dos àrabs de Mogadiscio, Islam bin Mohamed i Abu-Bakr bin Awad, perjudicats per la pèrdua de la seva feina a la companyia Filonardi quan fou substituïda per la de Benadir. Aquestos dos homes foren detinguts fora de Somàlia, probablement a [[Zanzíbar]]. Per consolidar el poder d'Itàlia contra els biyaamal i demés clans, es va aconseguir comprar el ports del Benadir per tres milions sis-centes mil lires italianes però l'abolició de l'esclavatge mantenia el descontentament dels bimaal o bimaayal. Els italians van reclutar somalis i diversos pobles dels rebels foren cremats; en revenja les forces colonials foren atacades diverses vegades a Dhanane (entre [[Marka]] i [[Mogadiscio]]). Altres incidents i combats van tenir lloc a Marka, Julib, i Jesira, en les que els bimaal o bimayaal del clan hawiye, i els seus aliats, es van enfrontar als soldats colonials italians (de fet somalis). Els informes del oficial naval Gaetano Bossi i del comandant Onorato di Monale, recomanaven la supressió de la companyia del Benadir i la administració directe de la totalitat del territori (cosa que es va produir el [[1905]]).