Diferència entre revisions de la pàgina «Flama»

24 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «{{MT}} : '' Per a altres usos de la paraula veure diu ''. thumb|150px|Flama de la combustió d'una vela. Quan es produeix la [...».)
 
 
: '' Per a altres usos de la paraula veure [[diu]] ''.
[[Fitxer: Candleburning.jpg|thumb|150px|Flama de la combustió d'una velaespelma.]]
Quan es produeix la [[combustió]] d'un element [[inflamable]] en una [[atmosfera]] rica en [[oxigen]], s'observa una emissió de llum, que pot arribar a ser intensa, anomenada ''' diu ''' .
Totes les [[reacció química|reaccions]] de [[combustió]] són molt [[exotèrmica]] si desprenen gran quantitat de [[energia]] en forma de [[calor]]. La flama és provocada per l'emissió d'energia dels [[àtom]]s d'algunes partícules que es troben en els gasos de la combustió, en ser excitats per la intensa calor generada en aquest tipus de reaccions.
 
== Flames a les velesespelmes ==
 
La incandescència de les [[velaespelma (il·luminació)|velesespelmes]] prové de la presència de [[gra (mineral)|partícules]] sòlides en la part lluminosa i calenta de la flama. Aquestes partícules, que són fonamentalment [[carboni]] elemental, es poden dipositar en el full d'una espàtula posant directament a la flama.
 
La [[cera]] de la velaespelma està composta, essencialment, per [[hidrocarbur]]s de [[massa molar]] elevada. La calor de la flama de la velaespelma fon la cera, i el ble (metxa que està en el centre de la velaespelma) submergit en ella. La calor addicional s'evapora la cera del ble. Una mica de vapor de la cera es crema formant [[diòxid de carboni]] CO <sub> 2 </sub> i [[aigua]], una altra part es converteix en hidrocarburs de menor [[massa molecular]], fragments de [[molècula]] si carboni. Eventualment, alguns d'aquests intermediaris també es transformen en diòxid de carboni i aigua en el procés de combustió.
 
== Flames en encenedors Bunsen ==
En els laboratoris de química s'usen freqüentment els anomenats encenedors bunsen, el nom és a causa del químic alemany [[Robert Bunsen|Robert Wilhelm Bunsen]]. En aquest tipus d'aparells, el gas utilitzat pot ser metà, propà o butà. Si el proveïment de gas és constant, la temperatura de la flama depèn de la quantitat d'aire '' premezclado '' amb el gas [[comburent]] abans de la combustió.
 
Quan la vàlvula d'entrada d'[[aire]] de la part inferior de l'encenedor està tancada, la flama presenta una coloració groguenca, la qual cosa indica que el procés de combustió és incomplet (això vol dir que no tot el metà que s'introdueix en l'encenedor es converteix en diòxid de carboni i aigua, part es transforma en carboni elemental com en el cas de la velaespelma).
 
Quan la vàlvula d'entrada d'aire està oberta per complet, el metà gasós es transforma, en gran mesura, en diòxid de carboni i aigua:
149.950

modificacions