Arcabús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: espai blanc inseparable entre un nombre i una unitat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Habitualment un arcabús estava format per un canó de [[ferro]] d'ànima llisa d'aproximadament un metre de longitud, muntat sobre una fusta acanalada anomenada ''cep'' o ''caixa'', l'extrem de la qual, per on es recolzava a l'espatlla, es deia ''[[culata]]''. Es carregava per la boca del canó, el qual tenia a la part posterior un orifici, per on es provocava la ignició de la [[pólvora]]. El mecanisme per a disparar s'anomenava ''[[pany]]''. Al principi aquest consistia en [[pany de metxa]], muntat al cap d'una tija en forma d'essa, el ''serpentí'', que es davallava mitjançant una cordeta o amb una molla o ressort activada per un gallet o ''clau'' (''arcabús de metxa''). El desenvolupament del pany de metxa i dels canons de petit calibre de ferro, material més barat i comú que el [[bronze]] va revolucionar els exèrcits, amb la implantació massiva de les armes de foc durant el [[segle XVI]].<ref>F.X. Hernández, ''Història militar de Catalunya''</ref> Més endavant es desenvolupà el [[pany català]], emprant una pedra de [[sílex]] posada al cap d'una peça anomenada ''ca'' que es feia percudir prop del fogó; i també una pedra de [[pirita]] que és fregava amb una roda dentada (''arcabús de pedra'' o ''arcabús pedrenyal'').
La ignició es provocava en el ''fogó'' o ''cassoleta'', una petita cavitat que es carregava de pólvora fina protegida per un ''cobertor''. La pólvora del projectil es carregava amb un recipient anomenat ''flascó'' i la del fogó, amb un ''flasquillo''; després, s'empraren càrregues de bala i pólvora preparades que es duien penjades a una ''bandolera''. La pólvora i la bala es ficaven fins al fons de l'ànima amb un ''carregador'' i es pitjava amb una ''
La versió més primitiva d'arcabús pesava fins a 20 kg i calia recolzar-lo a terra amb un suport, anomenat ''forca''. Els més reforçats portaven una ''forqueta'' incorporada al cep amb un peu curt per ficar-lo a sobre d'un parapet i es carregaven amb un ''mascle'' (''arcabús de posició''). Les versions posteriors reduïren el pes a uns 6 o 7 kg i es podien recolzar a l'[[espatlla]]. L'[[abast]] útil de l'arcabús no superava els 50 m de distància, però el seu maneig era molt senzill, raó per la qual va substituir ràpidament la [[ballesta]] allà on aquesta no havia estat substituïda ja per l'[[espingarda]]. Tenia una cadència de tir baixa (dos o tres tirs per minut) i s'escalfava molt ràpidament.
| |||