Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Primer encapçalament amb tres "="
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Orfe}}
El '''Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo''' és un extens poema assagístic que [[Lope de Vega]] va escriure i llegir l’any 1609 a l’Academia de Madrid com a defensa de les innovacions que estava duent a terme en el camp de la dramatúrgia, i que havien suposat un trencament amb la normativa neoaristotèlica dominant durant el [[Renaixement]].
{{títol cursiva}}
Aquesta obra està destinada a ser llegida davant d’un públic culte i acadèmic que havia reaccionat davant l’èxit de públic del dramaturg madrileny amb una defensa dels cànons clàssics que es desprenien d’una lectura força lliure de la Poètica d’Aristòtil.
El '''''Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo''''' és un extens [[poema]] assagístic que [[Lope de Vega]] va escriure i llegir l’anyl'any [[1609]] a l’Academial'[[Acadèmia de Madrid]] com a defensa de les innovacions que estava duent a terme en el camp de la dramatúrgia, i que havien suposat un trencament amb la normativa neoaristotèlica dominant durant el [[Renaixement]]. Aquesta obra està destinada a ser llegida davant d'un públic culte i acadèmic que havia reaccionat davant l'èxit de públic del dramaturg madrileny amb una defensa dels cànons clàssics que es desprenien d'una lectura força lliure de la “Poètica” d'[[Aristòtil]].
 
[[Lope de Vega]] procura en aquesta obra una explicació de les novetats introduïdes en les seves composicions, tot assimilant-les a alguns dels conceptes aristotèlics que ell mateix acceptava i aplicava, com són la verosimilitud, la unitat d’acciód'acció i el “decoro”.
 
El títol presenta l’antítesi que [[Lope de Vega|Lope]] volia trencar: ''Arte'' feia referència en aquesta època a allò que estava regulat per unes normes completament marcades per la tradició clàssica, com la distinció entre tragèdia i comèdia; y ''nuevo'', en aquest cas, planteja la modificació d’aquestes normes rígides i l’aparició de la llibertat creativa en l’àmbit teatral, sempre supeditada al desig del públic. La idea principal per [[Lope de Vega]], com diu en els seus versos, és:
''Porque como las paga el vulgo es justo,
hablarle en necio para darle gusto.''
 
El títol presenta l’antítesil'antítesi que [[Lope de Vega|Lope]] volia trencar: ''Arte'' feia referència en aquesta època a allò que estava regulat per unes normes completament marcades per la tradició clàssica, com la distinció entre tragèdia i comèdia; yi ''nuevo'', en aquest cas, planteja la modificació d’aquestesd'aquestes normes rígides i l’apariciól'aparició de la llibertat creativa en l’àmbitl'àmbit teatral, sempre supeditada al desig del públic. La idea principal per [[Lope de Vega]], com diu en els seus versos, és:
''{{Cita|Porque como las paga el vulgo es justo,<br />hablarle en necio para darle gusto.}}
 
== Estructura ==
El ''Arte nuevo'' és doncs un discurs en vers que segueix una estructura clàssica d’exposiciód'exposició i el podem dividir en tres parts:
 
* Versos 1-146: la [[Captatio benevolentiae]] i una demostració d’erudiciód'erudició, ambdues necessàries en aquest tipus de discurs.
El ''Arte nuevo'' és doncs un discurs en vers que segueix una estructura clàssica d’exposició i el podem dividir en tres parts:
 
* Versos 1-146: la [[Captatio benevolentiae]] i una demostració d’erudició, ambdues necessàries en aquest tipus de discurs.
 
* Versos 147-361: la part doctrinal i de defensa dels eixos principals del nou teatre.
* Versos 362-389: l’epílegl'epíleg i tancament del discurs.
 
* Versos 362-389: l’epíleg i tancament del discurs.
 
 
== Contingut ==
 
Les principals idees exposades són:
* La necessitat d’adaptard'adaptar les obres al gust del públic i del moment. Les obres estan pensades pel gaudi d’aquelld'aquell qui paga per veure-les.
* Disposar l’obral'obra en tres actes, que mantenen millor l’interésl'interés i la tensió de l’espectadorl'espectador. Es deixa pel darrer la resolució de la intriga, i que aquesta es doni en els últims versos.
* Trencar amb la regla de les tres unitats sempre que ho exigeixi l’obral'obra, si bé considera que le d’acciól'acció és important mantenir-la tant com sigui posssiblepossible.
* L’ampliacióL'ampliació del nombre d’actorsd'actors en escena i fer que aquestes siguin més curtes, per tal de donar la sensació de rapidesa, vida i agilitat (i mantenir així l’atenciól'atenció del públic).
* Permetre la barreja d’allòd'allò còmic i tràgic, i dels personatges que representen aquests mónsmons. La creació del personatge del “gracioso”“''gracioso''” és el fet més important.
* La polimetria, que permet a l’autorl'autor l’úsl'ús del vers o estrofa que més convingui a cada moment i situació, i que permet la unió en un mateix espai de la tradició culta amb la popular (característica clarament [[barroca]]).
 
No obstant, [[Lope de Vega|Lope]] manté la necessitat d’und'un decòrum en la parla dels personatges i un intent de verosimilitudversemblança en les accions exposades. Així, cada classe social mantindrà les seves característiques i l’argumentl'argument de l’obral'obra haurà de donar la sensació de realitat.
* La necessitat d’adaptar les obres al gust del públic i del moment. Les obres estan pensades pel gaudi d’aquell qui paga per veure-les.
 
* Disposar l’obra en tres actes, que mantenen millor l’interés i la tensió de l’espectador. Es deixa pel darrer la resolució de la intriga, i que aquesta es doni en els últims versos.
 
* Trencar amb la regla de les tres unitats sempre que ho exigeixi l’obra, si bé considera que le d’acció és important mantenir-la tant com sigui posssible.
 
El ''Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo'' es converteix així en la primera obra assagística que defensa l’èxitl'èxit teatral i el gust del públic com a elements principals per la creació de les obres i el que possibilita la creació d’und'un teatre modern.
* L’ampliació del nombre d’actors en escena i fer que aquestes siguin més curtes, per tal de donar la sensació de rapidesa, vida i agilitat (i mantenir així l’atenció del públic).
 
== Bibliografia ==
* Permetre la barreja d’allò còmic i tràgic, i dels personatges que representen aquests móns. La creació del personatge del “gracioso” és el fet més important.
* Haverbeck, Erwin, "El ''Arte Nuevo de hacer comedias'', una nueva estética teatral", D''ocumentos Lingüísticos y Literarios'', 14, 1988, págs. 7-17. [http://www.humanidades.uach.cl/documentos_linguisticos/docannexe.php?id=479 Edición electrónica.]
* Raimundo Fernández, Ángel, "El arte nuevo de hacer comedias y el teatro del siglo XVII", ''Mayurqa'', 1969, Vol. 02, págs. 130-146. [http://ibdigital.uib.es/gsdl/collect/mayurqa/index/assoc/HASH014a.dir/doc.pdf Edición electrónica.]
* Rozas, Juan Manuel, "Significado y doctrina del arte nuevo de Lope de Vega", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2002 (1975). [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/45702844323447217765679/p0000001.htm#I_1_ Edición electrónica.]
* Varios autores, "La teoría: el ''Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo''", en ''Historia y Crítica de la Literatura Española, III. Siglos de Oro: Barroco'', al cuidado de Bruce W. Wardropper, Crítica, Barcelona, 1983, págs. 322-328.
 
== Enllaços externs==
* La polimetria, que permet a l’autor l’ús del vers o estrofa que més convingui a cada moment i situació, i que permet la unió en un mateix espai de la tradició culta amb la popular (característica clarament [[barroca]]).
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/00367397533592395332268/p0000001.htm#I_1_ Text complet a '''Cervantesvirtual.com'''.]
 
[[Categoria:Obres poètiques]]
No obstant, [[Lope de Vega|Lope]] manté la necessitat d’un decòrum en la parla dels personatges i un intent de verosimilitud en les accions exposades. Així, cada classe social mantindrà les seves característiques i l’argument de l’obra haurà de donar la sensació de realitat.
[[Categoria:Renaixement]]
 
[[es:Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo]]
El ''Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo'' es converteix així en la primera obra assagística que defensa l’èxit teatral i el gust del públic com a elements principals per la creació de les obres i el que possibilita la creació d’un teatre modern.