Diferència entre revisions de la pàgina «Tercer estat»

29 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
El ''' Tercer Estat ''' és un dels tres [[estament]]s bàsics de la societat pròpia del [[Feudalisme]] i el [[Antic Règim]]. Es compon de la població mancada dels [[privilegi]] es que gaudien el [[Clergat]] i la [[Noblesa]], per tant pot ser també considerat equivalent al grup de ''' no privilegiats ''' o de [[pechero]]s (els que, particularment a Castella, estaven subjectes al pagament de [[impost]] sos). També es pot denominar [[poble pla|estat pla]], [[poble pla]] o [[poble]] a seques, [[plebs]] (per similitud a la divisió de la societat romana aentre [[patrici]]s sii [[plebeu]] s), o [[poble pla|comú]].
 
== Composició ==
Els sectors que componen el Tercer estat són duesdos:
* El [[pagesia]]: la immensa majoria de la població, sotmès comunament a [[servitud]] o al [[règim senyorial]]
* La [[burgesia]]: els habitants de les [[ciutat]]s, teòricament lliures, de la qual formaven part:
** [[Artesà|Artesans]]s de cada ofici, organitzats en [[gremi]] sobre [[confraria]] s
** [[Comerciant]]s sobre tot [[mercader]]s, que també s'organitzaven de forma similar a [[guilda]] sobre [[Hansa]]s que organitzaven diverses ciutats, i es reunien periòdicament ena les [[fira|fires]] s
** La [[plebs urbana]] o gent pobra de la ciutat
 
Segons el nivell econòmic pot haver grans diferències de riquesa entre els membres del tercer estat, tant en la pagesia (entre els rics [[pagès]]s que poden ser [[propietari]] so més comunament [[arrendatari]]s de grans explotacions i els [[jornaler]] es que no tenen ni tan sols els seus propis [[aperoútil]]s de conreu) com en la burgesia, que es sol subdividir en [[alta burgesia]] i [[baixa burgesia]] (o '' popolo grosso '' i '' popolo minut '' a les ciutats italianes). Els membres més rics del tercer estat són molt més poderosos econòmicament que la [[baixa noblesa]] (els [[Hidalgo (noble)|gentilhomes]] a Castella) o el baix clergat, però no tenen un poder polític ni prestigi social equivalent .
 
== Representació ==
Els parlaments, estats generals o talls de diferents països europeus en la Baixa Edat Mitjana van mantenir la representació política del tercer estat. Tot i ser el sector majoritari no tenien drets i estaven supeditats a les decisions del monarca i de la resta d'estaments. La relació entre tercer estat i [[monarquies autoritàries]] que es formen a partir de la [[crisi del segle XIV|crisi feudal]] ha estat objecte de debat historiogràfic, en el sentit de si es van recolzar mútuament o la monarquia va operar més bé com [[superestructura]] dels interessos privilegiats. <ref> Perry Anderson '' L'estat absolut '' </ref>
 
En els regnes cristians de la Península Ibèrica, la representació política del Tercer Estat en les [[Corts]] es limitava a les '' ciutats amb vot en Corts '' (disset en les [[Corts de Castella i Lleó]]), i dins d'elles al [[patriciat urbà]] que les controlava, en moltes ocasions membres de la noblesa o burgesos ennoblits. La funció principal era la concessió i repartiment dels impostos, atès que les ciutats lliures són el principal component del [[realengoreialenc]] (terres subjectes a la jurisdicció del rei, i la resta [[senyoriu]] laic o eclesiàstic), comportant- les ciutats com un senyoriu col·lectiu sobre el territori que depenia d'elles (terra o [[alfoz]]). Els estaments privilegiats van deixar de ser convocats a talls, que en l'Edat Moderna van quedar reduïdes tan sols als procuradors de les ciutats. En els regnes de la [[Corona d'Aragó]], en què la monarquia estava sotmesa a un règim [[pactista]], les corts tenien moltes més atribucions i poder efectiu, fins a la seva supressió en el segle XVIII. Les escasses convocatòries que es produeixen en aquest segle seran conjuntes. Les [[Corts de Cadis]] de [[1812]] responen ja a una dinàmica revolucionària que obre l'edat contemporània.
 
== El Tercer Estat i la Revolució ==
146.300

modificacions