Ulà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Petita ampliació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
A partir del segle XVIII, Àustria, Prússia i Rússia formaren unitats d'ulans, al principi a base de polonesos, i, més endavant, amb autòctons. Napoleó incorporà ulans a la seva cavalleria; i a partir d'ací, molts altres exèrcits crearen unitats de llancers de cavalleria lleugera segons el model dels ulans, o reformaren les existents per tal d'acomodar-s'hi. En alguns exèrcits aquestes unitats s'anomenaven ''ulans'', mentre que en d'altres es conservà la denominació tradicional de ''llancers''.
A banda de la tàctica de combat, els ulans es distingien també per l'uniforme. Els elements més característics de l'uniforme d'ulà (o de llancer a la ulana) eren la [[czapka]], o [[xacó]] a la polonesa, i el ''plastró'', peça de roba, de color contrastant, duta sobre el pit de la [[casaca]] o [[guerrera]], a què es fixava amb doble fila de botons; la casaca o guerrera d'ulà (sempre amb plastró) rebia nom específic:
Les unitats d'ulans i de llancers desaparegueren gairebé arreu arran de la Primera Guerra Mundial; a Polònia, on la tradició havia continuat ininterrompudament, encara tingueren un paper d'inmportància en la Guerra soviètico-polonesa. Actualment algunes unitats de determinats exèrcits conserven la denominació d'ulans per tradició.
| |||