Canonització: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 85.58.131.147 (discussió) fins l'última edició de: Mentibot
m Robot canvia mil·leni per mil·lenni
Línia 14:
==Història==
 
Durant el primer mil·lenilenni del cristianisme, el culte, primer als [[màrtir]]s i després als [[confessor]]s, estava regulat per les esglésies particulars (les [[diòcesi]]s). Els [[bisbe]]s, individualment o col·legiada en sínodes, autoritzaven els nous cultes amb les cerimònies de l'''elevatio'' (elevació als altars) o la ''translatio corporis'' (traslació del cos o les relíquies). Amb posterioritat, aquests actes s'han anomenat '''canonització episcopal''' o '''canonització particular''', ja que implicaven només l'església local, sense que el culte s'estengués a d'altres bisbats.
 
Al segle XI va començar a considerar-se que només el [[Papa]], com a pastor universal de l'Església, tenia prou autoritat per prescriure el culte públic a una persona. El primer cas documenta és la carta d'[[Alexandre III]] al rei i els bisbes de [[Suècia]], cap al [[1172]], on reivindicava la seva autoritat per autoritzar el culte a [[Eric el Sant]]; aquest costum es convertí en norma a partir del 1234, amb [[Gregori IX]] i des de llavors, només el papa tenia la facultat de proclamar [[sant]]s, encara que a instància dels bisbes locals.