Ptolemeu Apió

Ptolemeu Apió (Πτολεμαῖος Ἀπίων) fou rei de Cirene vers 104-96 aC.

Era fill il•legítim de Ptolemeu VIII Evergetes II i de la seva concubina Eirene.

A la mort del pare era governador de Cirene (segon alguns el pare li va deixar aquest regne a la seva mort el 116 aC). El 110 aC Ptolemeu IX Làtir es va retirar a Cirene on va romandre uns mesos fins que el 109 aC va tornar a Egipte, essent expulsat altra cop el 108 aC i retirant-se altra cop a Cirene d'eon va sortir el 105 aC a la conquesta de Xipre de la que es va proclamar rei el 104 aC. Apió va quedar com a rei de Cirene títol que va agafar abans del 101 aC que es quant apareix esmentat per primer cop amb títol reial.

A la seva mort el 96 aC va deixar el regne al poble de Roma però el senat romà va refusar el llegat i va declarar lliures a les ciutats de Cirenaica, no essent convertida en província fins el 75 aC i de fet fins el 66 aC quant fou unida a Creta.

Sextus Rufus, Ammià i Jerònim, per aquest desfasament entre la cessió i la conversió amb província, suposaven que hi havia hagut un segon Ptolemeu Apió, opinió en la que foren seguits per alguns historiadors moderns fins que a finals del segle XIX va quedar ben establert que era l'únic rei d'aquest nom.