Protoindoeuropeus: diferència entre les revisions

Al [[segle XX]], [[Marija Gimbutas]] va crear una variació moderna de la tradicional teoria de la invasió (la [[hipòtesi de Kurgan]]) segons la qual els indoeuropeus eren una tribu [[nòmada]] de l'est d'[[Ucraïna]] i el sud de [[Rússia]], i que s'expandiren a cavall en diverses ones migratòries durant el tercer milenimil·lenni abans de Crist. La seva expansió coïncidí amb la domesticació del [[cavall]]. Deixant proves arqueològiques de la seva presència, van sotmetre els pacífics agricultors europeus. A mesura que les creences de Gimbutas evolucionaren, va començar a emfatitzar la naturalesa [[patriarcal]] i [[patrilineal]] de la cultura invasora, en contrast amb la cultura suposadament igualitària, o fins i tot [[matrilineal]], dels envaïts, fins al punt de postul·lar una arqueologia essencialment [[feminisme|feminista]].

Una altra teoria està relacionada amb la [[teoria del diluvi del Mar Negre]], que suggereix que el protoindoeuropeu sorgí com a ''[[lingua franca]]'' de diverses tribus antigues del neolític al [[Mar Negre]]. A partir d'aquesta hipòtesi, l'arqueòleg [[Fredrik T. Hiebert]] suggereix que la transició del protoindoeuropeu a l'expansió de l'indoeuropeu fou causada per una inundació del Mar Negre al sisè milenimil·lenni abans de Crist.