Escola Hipermoderna d'escacs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Traducció|en|Hypermodernism (chess)}} {{Escacs|= |tright | |= |rd|nd|bd|qd|kd|bd|__|rd|= |pd|__|pd|pd|__|pd|pd|pd|= |__|pd|__|__|pd|nd|__|__|= |__|__|__|__|__...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
L<nowiki>'</nowiki>'''hipermodernisme''' o '''escola hipermoderna''' és un corrent teòric [[escacs|escaquístic]] que emergí després de la [[Primera Guerra Mundial]]. Desafiava les teories i pensaments sobre els escacs assentades pels mestres de l'Europa central, com el concepte de "centre" de [[Wilhelm Steinitz]]. També desafiava, en particular, les regles dogmàtiques fixades per en [[Siegbert Tarrasch]]. L'hipermodern estava satisfet desafiant les directrius de la generació prèvia de [[mestre d'escacs|mestres d'escacs]], i demostrant en partides concretes i amb victòries que els canvis proposats en conceptes escaquístics bàsics podien ser exitosos. [[Aron Nimzowitsch]], per exemple, es delectava a mostrar com es podrien guanyar partides a través de control indirecte del centre, desafiant alguns dels punts de vista dogmàtics de Tarrach, basats en el fet que el centre havia de ser ocupat físicament per peons. Nimzowitsch defensava que el centre s'havia de controlar amb [[peces d'escacs|peces]] des de la distància, més que ocupar-lo amb [[peó (escacs)|peons]], de manera que calia convidar l'adversari a ocupar el centre amb peons per tal que aquests es poguessin convertir en objectiu d'atac. Tanmateix, això era només part de l'estructura teòrica hipermoderna - que Nimzowitsch recollia en el seu tractat d'escacs bàsic anomenat "[[El Meu Sistema]]" que havia d'influir en gran manera en moltes generacions futures d'escaquistes. Introduïa i formalitzava conceptes com la cadena de peons, la sobreprotecció, soscavació, profilaxi, restricció, torre a la setena [[fila (escacs)|fila]], [[casella forta|caselles fortes]] pels cavalls, la dinàmica del [[peó aïllat|peó de dama aïllat]], i d'altres àrees dels escacs, mostrant com es podrien desafiar reeixidament els ensenyaments i prescripcions de Tarrasch.
En la pràctica,
Les [[Obertura (escacs)|obertures]] hipermodernes inclouen l'[[Obertura
▲Encara que cap dels exponents primaris de l'Escola Hipermoderna mai no aconseguia el títol de [[Campionat del món d'escacs|Campió D'escacs Mundial]], eren entre els intèrprets més durs del món. Món Campió [[Aleksandr Alekhin|Alexander Alekhine]] estava associat amb hypermodernism encara que el seu estil era més d'un barrejar-se amb l'Escola Clàssica.
▲En la pràctica, hypermodernism no ha reemplaçat la teoria clàssica de Steinitz i Tarrasch. En canvi, els llibres de text d'escacs moderns descriuen hypermodernism com una addició, o ampliació, a teoria clàssica.
▲Les [[Obertura (escacs)|obertures]] hipermodernes inclouen l'[[Obertura De]] [[Réti]], [[El Defensa Indi De Rei]], [[El Defensa Indi De Reina]], [[Nimzo-indian Defence]], [[Grünfeld Defence]], [[Obertura catalana|Bogo-indian Defence]], [[Defensa Indi Vell]], [[Obertura Catalana]], [[L'atac Indi De Rei]], [[Defensa D'alekhine's]], [[Defensa Modern]], [[Pirc Defence]], [[Obrint larsen]], i a un menor grau OBRINT l'ANGLÈS. Obertures com [[1.a3]] fa no constituir obertures hipermodernes de llavors ençà, encara que retarden l'ocupació del centre amb empenyora, també retarden desenvolupament que no és coherent amb Hypermodernism.
== Història ==
Linha 89 ⟶ 76:
[[nl:Hypermodernisme]]
[[pt:Escola hipermoderna]]
[[fi:Hypermoderni koulukunta]]
[[en:Hypermodernism (chess)]]
| |||