Obertura (escacs): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 21:
| isbn=0-19-280049-3
| pages=461–480}}
</ref> Les obertures tenen una gran varietat, i van des de les tranquil·les representants del [[Glossari de termes d'escacs#Joc posicional|joc posicional]] (per exemple, l'[[obertura Réti]], l'[[obertura catalana]], o algunes línies del [[Gambet de Dama
Una seqüència de moviments que es consideri estàndard (sovint catalogada en alguna publicació de referència com ara l'[[Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs]]) és anomenada com "les jugades de llibre", o "del llibre", o "teòriques". Els llibres de referència sovint mostren aquestes seqüències de jugades en [[notació algebraica]], arbres de variants, o bé [[Taules teòriques d'obertures d'escacs|taules]]. Quan la partida comença a desviar-se de la [[Teoria (escacs)#Teoria d'obertures|teoria d'obertures]] coneguda, hom diu que els jugadors són "fora del llibre". En moltes línies d'obertura, les jugades considerades millors per ambdós bàndols han estat estudiades per vint, vint-i-cinc, o més jugades. Algunes anàlisis arriben fins a trenta o trenta-cinc jugades, com a les clàssiques [[Defensa Índia de Rei]], la Sveshnikov, o la [[Defensa Siciliana, Variant Najdorf|Najdorf]], variants (les dues darreres) de la [[Defensa Siciliana]].<ref>[[Garri Kaspàrov]], ''[[Modern Chess]]'' 1a part, p. 353</ref> Els jugadors professionals dediquen anys a l'estudi de les obertures, i ho continuen fent durant les seves carreres, atès que la teoria d'obertures progressa i es modifica contínuament.
|