Niels Henrik Abel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 23:
'''Niels Henrik Abel''' ([[Findö]], [[Noruega]], [[5 d'agost]] de [[1802]] - [[Froland]], [[Noruega]], [[6 d'abril]] de [[1829]]) va ser un [[matemàtic]] noruec. És cèlebre fonamentalment per haver provat en [[1824]] que no hi ha cap fórmula per a trobar els zeros de tots els [[polinomi]]s generals de graus <math>n \ge 5</math> en termes dels seus [[coeficient]]s i en el de les funcions el·líptiques, àmbit en el qual va desenvolupar un mètode general per a la construcció de funcions periòdiques recíproques de la [[integral]] el·líptica.
 
El [[1815]] va ingressar ena l'escola de la Catedral de [[Cristiania]] (avui [[Oslo]]) on tres anys després provaria les seves aptituds per a les matemàtiques amb les seves brillants solucions als problemes originals proposats per [[Bernt Holmboe]].
 
En aquesta mateixa època, el seu pare, un pastor [[protestantisme|protestant]] pobre, va morir i la seva família va sofrir greus penúries econòmiques; no obstant això, una petita beca de l'estat va permetre a Abel ingressar en la Universitat de Cristianía en [[1821]].
 
El primer treball rellevant d'Abel va consistir a demostrar la impossibilitat de resoldre les [[equació|equacions]] de cinquè grau usant [[arrel (matemàtiques)|arrels]] (vegi's el [[Teorema d'Abel-Ruffini]]). Va ser aquesta, enel [[1824]] la seva primera investigació publicada, encara que la demostració era difícil. Posteriorment es va publicar de manera més elaborada en el primer volum del Diari de Crelle.
 
El finançament estatal li va permetre visitar [[Alemanya]] i [[França]] en [[1825]].
Línia 37:
De Berlín es va traslladar a [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]] on va portar a terme la seva brillant investigació sobre la [[teoria de les funcions]], en la qual va estudiar sobretot l'el·líptica i la hiperelíptica, i introduint un nou tipus de funcions que avui es coneixen com [[funció abeliana|funcions abelianes]], i que van ser objecte d'un profund estudi per la seva banda.
 
EnEl [[1826]] Abel va viatjar a [[París]], romanent allí uns deu mesos; allí va conèixer als matemàtics francesos més importants, encara que ni ell ni el seu treball (poc conegut) van ser especialment valorats. A això va contribuir també la seva modèstia, que ho va dur a no fer públics els resultats de les seves investigacions.
 
Els problemes econòmics, que mai es van separar d'ell, van dur a Abel a interrompre el seu viatge per a regressartornar a Noruega, on va treballar com professor (en Cristiania) durant algun temps.
 
A principis d'abril de [[1829]] Crelle liel va ajudar a obtenir ununa treballfeina a Berlin, però l'oferta va arribar a Noruega l'endemà passat de la seva mort, a causa d'una pulmonia.
 
La prematura mort, als 27 anys, d'aquest geni de les matemàtiques va acabar amb una brillant i prometedora carrera.
Línia 49:
La part més profunda i original del treball d'Abel es va publicar en el Diari de Crelle del que era editor Holmboe.
 
Una edició més completa dels seus treballs es va publicar enel [[1881]] per part de [[Ludwing Sylow]] i [[Sophus Lie]].
 
L'adjectiu abelià, que s'ha popularitzat en els escrits matemàtics deriva del seu nom i sol indicar-se en minúscules (veure [[grup abelià]], [[categoria abeliana]] o [[varietat abeliana]]).