Televisió en color: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 13:
El [[1948]], Goldmark, basant-se en la idea d'[[John Logie Baird|Baird]] i Camarena, va desenvolupar un sistema similar anomenat '' sistema seqüencial de camps ''. L'èxit va ser tal que la Columbia Broadcasting System el va adquirir per a les seves transmissions de TV.
El següent pas va ser la transmissió simultània de les imatges de cada color amb l'anomenat ''
L'elevat nombre de televisors en blanc i negre va exigir que el sistema de color que es desenvolupés fos compatible amb les emissions monocromes. Aquesta compatibilitat havia de realitzar en els dos sentits, d'emissions en color a recepcions en blanc i negre i d'emissions en monocrom a recepcions en color.
A la recerca de la compatibilitat neix el concepte de [[luminància]] i de [[
el [[1950]] la Ràdio Corporation of America, (RCA) desenvolupa un tub d'imatge que portava tres canons electrònics, els tres feixos eren capaços d'impactar en petits punts de fòsfor de colors, anomenats '' luminòfors '', mitjançant la utilització d'una màscara, la '' Shadow Mask '' o '' Trimask ''. Això permetia prescindir dels tubs
Mentre en el receptor s'implementaven els tres canons corresponents als tres colors primaris en un sol element, en l'emissor (la càmera) es mantenien els tubs separats, un per cada color primari. Per a la separació es fa passar la llum que conforma la imatge per un prisma dicroic que filtra cada color primari a la seva corresponent captador.
| |||