Processament analògic del senyal: diferència entre les revisions

Un impuls ([[funció delta de Dirac]]) es defineix com un senyal que té una magnitud infinita i un ample infinitesimalment estret amb una àrea u, centrat en zero. Un impuls pot ser representat com una suma infinita de sinusoides que inclou totes les freqüències possibles. En realitat no és possible generar tal senyal, i una aproximació seria de tanta amplitud que probablement destruiria el sistema. Per aquesta raó s'utilitza un senyal en graóesglaó, que és la integral de l'impuls. En sistemes lineals, la sortida deguda al graóesglaó serà la integral de la sortida deguda a l'impuls.