Estrogen: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Estriol.svg|thumb|esquerra|[[Estriol]], un tipus d'estrogen natural.]]

Una de les cinc categories d'hormones esteroïdals són els estrògens. Com les altres categories ([[progestina]], [[glucocorticoide]]s, [[mineralocorticoide]]s i [[androgen|andrògens]]), els estrògens són derivats del [[colesterol]] i, per tant, contenen una estructura de quatre anells del nucli del colesterol.<ref name="Werner">Werner Müller Esterl. (2008) Bioquímica: Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida. Editorial Reverté. ISBN: 978-84-291-7393-2</ref>

En la seva funció endocrina, els estrògens travessen la membrana cel•lularcel·lular per a arribar al nucli, on s’encarreguen de l’activació o desactivació de determinats gens, regulant la síntesi de proteïnes. Per activar i desactivar els gens s’uneixen a proteïnes que són receptors solubles i molt específics. Els receptors dels estrògens són membres d’una família de proteïnes que actuen com a receptors d’una gran varietat de molècules hidrofòbiques, incloent les altres hormones esteroïdals, tiroïdals i retinoïdals. Encara que els principals compartiments productors d’esteroides dels ovaris (cèl•lulescèl·lules de la granulosa, de la teca, de l’estroma i del cos luti) tenen tots els sistemes enzimàtics requerits per a la síntesi de múltiples esteroides, són les cèl•lulescèl·lules de la granulosa les principals secretores d’estrògens.

Els estrògens es diferencien dels andrògens per la pèrdua d’un grup metil angular i per la formació d’un anell A aromàtic. Són esteroides C18 que posseeixen un grup fenòlic hidroxilat en C3 i un grup hidroxil (estradiol) o una cetona (estrona) en C17.<ref>Smith, C., Marks, A.D., Lieberman, M. (2005) Bioquímica básica de Marks. Un enfoque clínico. 2ª ed. Ed. McGraw-Hill. ISBN: 84-481-4529-1</ref>

La producció d’estrògens als ovaris comença a la pubertat i està regulada per l’[[hormona fol·liculostimulant]] (FSH) i l’[[hormona luteostimulant]] (LH) segregades per la glàndula hipofisària anterior.<ref>http://snl.no/.sml_artikkel/%C3%B8strogener</ref> Abans d’arribar a la pubertat, el nivell d’estrògens en la circulació és bastant baix i existeix un efecte inhibidor sobre la secreció de LH i FSH. Al començar la pubertat aquest efecte inhibidor es redueix i la producció d’estrògens comença. La producció pot començar gràcies a la cooperació entre les cèl•lulescèl·lules de la teca interna i les cèl•lulescèl·lules granuloses, trobades dins dels fol•liclesfol·licles dels ovaris. L’hormona luteïnitzant estimula l’absorció del colesterol i la conversió de colesterol a androstenodiona a les cèl•lulescèl·lules de la teca. Aquesta androstenodiona és secretada a la teca interna i, després, absorbida per les cèl•lulescèl·lules granuloses, que contenen aromatasa l’activitat de la qual està estimulada per LH i FSH.

L’alteració hormonal postmenopàusica més important és la caiguda de la secreció d’estrògens per part dels [[ovaris]]. Una falta de formació de fol•liclesfol·licles contribueix a una elevada producció compensatòria de [[FSH]] i [[LH]] de la [[hipòfisi]]. Un 60% dels estrògens circulatoris premenopàusics està format per estradiol i la resta és, majoritàriament, estrona. Aquesta última és la font d’estrògens premenopàusica més important.

Existeixen certes afeccions hepàtiques que deriven a una capacitat reduïda de la inactivació i del catabolisme dels estrògens, fet que pot contribuir a un excés d’estrògens, situació no desitjable per a l’organisme. Se sap que els estrògens tenen cert efecte preventiu de les malalties cardiovasculars.<ref>http://enciclopedia.us.es/index.php/Estr%C3%B3geno</ref> El defecte hereditari que es veu més freqüentment a la síntesi d’hormones esteroïdals és la deficiència de 21-hidroxilasa, el que comporta un greu trastorn.<ref name="Werner">Werner Müller Esterl. (2008) Bioquímica: Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida. Editorial Reverté. ISBN: 978-84-291-7393-2</ref> Persones amb un dèficit de la 17–hidroxilasa, reductor de les concentracions d’ estrògens, tindran problemes en la maduració sexual. A més, s’ha demostrat que determinats tumors poden ésser productors d’estrogen per a ambdós sexes.

== EnllaçosArticles externsrelacionats ==

* D. Voet y J.G. Voet. (2006) Bioquímica. 3ª ed. Ediciones Panamericana. ISBN: 1-56032-814-2

* Mathews, C.K, van Holde, K.E. i Ahern, K.G. (2002) Bioquímica. 3ª3a ed. Addison Wesley. ISBN: 84-7829-053-2

* Nelson, D.L. i Cox, M.M. (2009) Lehninger Principios de bioquímica. 5ª ed. Ediciones Omega. ISBN: 84-282-1486-7 / ISBN 978-84-282-1486-5

* Smith, C., Marks, A.D., Lieberman, M. (2005) Bioquímica básica de Marks. Un enfoque clínico. 2ª ed. Ed. McGraw-Hill. ISBN: 84-481-4529-1

* Werner Müller Esterl. (2008) Bioquímica: Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida. Editorial Reverté. ISBN: 978-84-291-7393-2

== ReferènciesEnllaços externs ==