Vescomtat d'Àger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
ampliació
Línia 1:
[[File:Vescomtat-Ager.png||thumb|140px130px|Escut d'armes del vescomtes d'Àger]]
El '''vescomtat d'Àger''' fou una jurisdicció feudal creada prop del [[1094]] al [[comtat d'Urgell]].
 
El '''vescomtat d'Àger''' fou una jurisdicció feudal creada prop delel [[1094]] i vinculada sovint al [[comtat d'Urgell]].
Vers el [[1030]] el senyor de [[Tost]], Arnau Mir, havia conquerit [[Àger]] als musulmans però aquests la van recuperar un temps després. Arnau Mir la va conquerir definitivament el [[1047]]. Arnau va emparentar a través de sa germana amb els [[Vescomtat d'Urgell|vescomtes d'Urgell]]. En dates properes al [[1094]], quan es preparava la conquesta de [[Balaguer]], Àger fou erigida en centre d'un vescomtat anomenat '''Vescomtat del Baix Urgell''', que fou donat a [[Guerau II de Cabrera|Guerau II]] [[Vescomtat de Girona|vescomte de Girona]], i net d'[[Arnau Mir de Tost]]. En el seu testament el [[1132]], aquest vescomte ja es titula vescomte d'Àger.
 
==La conquesta==
 
La conquesta definitiva d'[[Àger]] per part del senyor de [[Tost]], [[Arnau Mir de Tost|Arnau Mir]], (amb el beneplàcit i l'ajuda del [[comte d'Urgell]] [[Ermengol III]] i el [[comte de Barcelona]] [[Ramon Berenguer I]]) es va produir en algun moment entre els anys [[1034]] - [[1048]]. Prèviament ja ho havia intentat el [[1030]] però els sarraïns van recuperar el castell poc després. A partir de llavors Arnau Mir fou nomenat vescomte, consolidant el seu poder i les seves possessions com a [[senyor feudal]] de l'[[comtat d'Urgell|Urgell]].<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 12 ; entrada: "Agelet i Besa, Miquel"</ref>
 
==El vescomtat==
 
Les terres van passar a mans de la família Cabrera quan la filla única d'Arnau Mir de Tost, Letgarda, es va casar amb [[Ponç I de Cabrera|Ponç I]], que ja era [[vescomte de Girona]]. Fou en aquella època, el [[1094]], que Àger rebé finalment la seva carta de poblament com a nucli del vescomtat del Baix Urgell. El fill d'aquest matrimoni va ser el primer a dur el títol de '''vescomte d'Àger''': [[Guerau II de Cabrera]], tal i com figurava al seu testament del [[1132]].<ref name="Diccionari"/>
 
Al segle següent un descendent, [[Guerau IV de Cabrera]], va disputar el comtat d'Urgell a la seva cosina [[Aurembiaix d'Urgell|Aurembiaix]] fins que li va prendre per la força. Al seu testament Guerau va vincular el comtat d'Urgell i el vescomtat d'Àger cedint-los conjuntament al seu primogènit, el qual passà a ser [[Ponç I d'Urgell]], mentre que el seu altre fill es quedà el vescomtat de Cabrera, [[Guerau V de Cabrera|Gerau V]]. En un primer moment el rei [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I]] va retornar el títol a Aurembiaix el [[1228]], però quan aquesta es va morir el [[1231]] sense descendència va reconèixer altre vegada [[Ponç I d'Urgell]] tot compensant el marit vidu [[Pere I d'Urgell|Pere de Portugal]]. Així doncs a partir del Conveni de Tàrrega de [[1236]] els vescomtes d'Àger finalment van acabar encapçalant el comtat d'Urgell.<ref name="Diccionari"/>
 
Anys després comtat i vescomtat se separaren momentàniament entre dos germans: [[Ermengol X d'Urgell]] i [[Àlvar II d'Àger]], que rebé el vescomtat de mans del seu germà. Ambdós lluitaren contra el poder reial de Jaume I fent una aliança amb el comte de Foix [[Roger Bernat III de Foix|Roger Bernat III]] i enfrontant-se al camp de batalla. Més endavant, però, Àlvar canvià radicalment la seva actitud precedent: després d'haver estat capturat un temps per les forces reials acceptà des de llavors la supeditació a la [[monarquia]]. El rei [[Pere II el Gran|Pere II]] el va perdonar i el reconegué com a vescomte d'Àger en el Conveni d'[[Agramunt]] del [[1278]]. Des de llavors Àlvar va servir dos reis més fins que morí sense descendència a l'illa de [[Sicília]] lluitant per la corona el [[1299]]. En aquell moment el vescomtat va recaure altre cop al seu germà Ermengol X, qui també havia acabat admetent la supremacia reial.<ref name="Diccionari"/>
 
El [[1314]] Ermengol X també va morir sense descendència i tant el vescomtat d'Àger com el comtat d'Urgell (ja no se separarien més) van passar a mans del llavors infant Alfons, futur rei [[Alfons III el Benigne]], a canvi de casar-se amb la seva besnevoda, a qui pertocava per dret l'herència: [[Teresa d'Entença]]. Anys a venir els dos títols foren cedits al segon fill del matrimoni, [[Jaume I d'Urgell]], qui va iniciar una nova dinastia comtal que seria finalitzada pel seu nét [[Jaume II el Dissortat]]. A partir de llavors els títols de comte d'Urgell i vescomte d'Àger es van fondre amb la corona definitivament.<ref name="Diccionari"/>
 
==Llista de vescomtes ==
Linha 22 ⟶ 35:
*[[Jaume II el Dissortat|Jaume II]] [[1408]]-[[1413]] (comte d'Urgell)
*Incorporat als títols de la corona aragonesa, [[1413]].
 
==Enllaços externs==
*[http://www.ccnoguera.cat/ager/index.php?option=com_content&task=view&id=54&Itemid=160 Àger; History]
 
==Referències==
<references/>
 
[[Categoria:Vescomtes d'Àger| ]]
[[Categoria:Vescomtats catalans]]
 
[[en:Viscounty of Àger]]
[[es:Vizcondado de Áger]]