Patrici (classe romana): diferència entre les revisions

Al costat dels ''Patres'' i les ''minores gentes'', estan els anomenats "habitants" (''incolae''), és a dir aquells que poblen la ciutat però no tenen dret de ciutadania. Bàsicament aquests habitants estan formats pels clients dels patricis (gairebé tots antics esclaus alliberats o els seus descendents, però també habitants de ciutats derrotades i exiliats subjectes a patronatge d'un patrici), als quals se sumaven alguns estrangers establerts a Roma amb les seves famílies, sense dret de ciutadania, als quals s'anomenaven els ''hospitium''.

 

 

El temps va consolidar doncs dues classes socials: els patricis i els plebeus, que marquen la història de la Roma republicana.

També es deia patrici al pare de l'emperador i als principals dels il·lustres; els consols estaven per damunt dels patricis. Als patricis se'ls distingia amb els títols de ''magnificentia'', ''celsitudo'', ''eminentia'', i ''magnitude''.

 

 

Els emperadors no donaven sovint la dignitat de patrici, encara que alguns van donar el títol a gent jove i fins i tot a eunucs. [[Zenó (emperador)|Zenó]] va decretar que no podia ser patrici aquell que no havia estat cònsol, prefecte o ''magister militum'' però [[Justinià I]] va eliminar aquestes restriccions. El títol de patrici es donava mitjançant un diploma.

 

Als regnes germànics els reis van copiar el sistema i van donar el títol de patricis als seus subjectes més destacats, però aquestos patricis eren de rang inferior als patricis romans ja que el quio el donava, al seu torn era un patrici romà.

{{Antiga Roma}}

 

{{ORDENA:Patrici (Classe Romana)}}

[[Categoria:Societat a l'antiga Roma]]

[[Categoria:Classes socials romanes]]

[[fi:Patriisi]]

[[fr:Patricien]]

[[gl:Patricio]]

[[he:פטריקים]]