Panarabisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
[[Fitxer:arab_world.png|thumb|300px|El món àrab. Les zones acolorides en verd clar són aquelles en les quals existeixen importants minories no àrabs. Les zones ratllades corresponen a països considerats àrabs tot i que els arabòfons són una minoria de la seva població.]]
 
El panarabisme va sorgir en els [[anys 30]] i ha hagut de competir en l'escena política amb dues ideologies identitàries: el panislamisme (que considera que el substantiu en matèria d'identitat és la pertinença a la [[Islam|fe islàmica]]) i els nacionalismes locals dels diferents Estats àrabs. La identitat panislámicapanislàmica va tenir molta força a principis del [[segle XX]], quan en molts Estats musulmans, i sobretot àrabs, es discutia sobre una nova organització política i territorial després de la disgregació de l'[[imperi Otomà]].
 
El panarabisme, fundat en gran mesura per àrabs cristians, va tenir el seu auge entre els [[anys 40]] i els [[anys 70]]. Va ser l'època en la qual es va formar el [[Moviment dels Nacionalistes Àrabs]], el partit [[Baas]] (després dividit en diverses branques locals enfrontades), que va prendre el poder a [[Síria]] i l'[[L'Iraq]], i també l'època de [[Gamal Abdel Nasser]], capdavanter [[Egipte|egipci]] que convulsionà la política àrab del seu temps fins al punt que de vegades es parla de nasserisme com a sinònim de nacionalisme àrab.
 
Per a entendre els orígens del panarabisme, cal remuntar-se a la caiguda de l'[[imperi Otomà]]. Des de llavors governaven en la majoria del món àrab monarques que s'havien educat a les antigues metròpolis, s'envoltaven de consellers occidentals i imitaven l'estil de vida occidental.