Bartolomé Mitre: diferència entre les revisions

Nasqué a [[Buenos Aires]], molt jove es va exiliar a l'[[Uruguai]], com altres opositors a [[Juan Manuel de Rosas]], durant el govern d'aquest, va actuar com a soldat i periodista a l’ Uruguai, [[Perú]], [[Xile]] i [[Bolívia]]. Es trobava en aquest últim país el [[1848]], quan va haver de desterrar-se a causa de la revolució; viatjaria al Perú i desprèsdesprés a Xile, on fou co-redactor del diari ''El Comercio'' de [[Valparaíso]]. En aquesta ciutat, publica les biografies de [[Manuel Blanco Encalada]] i [[Thomas Cochrane]].

Va retornar desprèsdesprés del derrocament de Rosas, i liderà l'aixecament de la [[província de Buenos Aires]] contra el sistema [[federalisme|federal]] que la Constitució Argentina de 1853, patrocinada per [[Justo José de Urquiza]], imposava; va ocupar diversos càrrecs de rellevància al govern provincial desprèsdesprés de la secessió de la província, fins que el [[1859]] fou derrotat militarment per Urquiza, que buscava reincorporar a Buenos Aires a la [[Confederació Argentina]].

Tot i això, es van tornar a enfrontar a la batalla de Pavón ([[1861]]), en la qual va resultar misteriosament vencedor desprèsdesprés que Urquiza es retires sense presentar batalla; Buenos Aires es reincorporà a la Confederació, acceptant la Constitució de [[1853]] pero introduint alguns canvis que la van beneficiar a la reforma de la Constitució de 1860.