Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 9 anys
desprès/després
 
== Inicis ==
Nasqué a [[Buenos Aires]], molt jove es va exiliar a l'[[Uruguai]], com altres opositors a [[Juan Manuel de Rosas]], durant el govern d'aquest, va actuar com a soldat i periodista a l’ Uruguai, [[Perú]], [[Xile]] i [[Bolívia]]. Es trobava en aquest últim país el [[1848]], quan va haver de desterrar-se a causa de la revolució; viatjaria al Perú i desprèsdesprés a Xile, on fou co-redactor del diari ''El Comercio'' de [[Valparaíso]]. En aquesta ciutat, publica les biografies de [[Manuel Blanco Encalada]] i [[Thomas Cochrane]].
 
Més tard va escriure al diari ''El Progreso'', creat per [[Domingo Faustino Sarmiento]], des d'on va pregonar la indivisibilitat territorial de la sobirania americana, va defensar el dret al pensament dels estrangers (sempre que no anessin contra la sobirania dels països que els acollien) i la democràcia en sentit integral, i va emprendre campanyes per tal de millor social i econòmicament el poble.
 
== Retorn ==
Va retornar desprèsdesprés del derrocament de Rosas, i liderà l'aixecament de la [[província de Buenos Aires]] contra el sistema [[federalisme|federal]] que la Constitució Argentina de 1853, patrocinada per [[Justo José de Urquiza]], imposava; va ocupar diversos càrrecs de rellevància al govern provincial desprèsdesprés de la secessió de la província, fins que el [[1859]] fou derrotat militarment per Urquiza, que buscava reincorporar a Buenos Aires a la [[Confederació Argentina]].
 
Tot i això, es van tornar a enfrontar a la batalla de Pavón ([[1861]]), en la qual va resultar misteriosament vencedor desprèsdesprés que Urquiza es retires sense presentar batalla; Buenos Aires es reincorporà a la Confederació, acceptant la Constitució de [[1853]] pero introduint alguns canvis que la van beneficiar a la reforma de la Constitució de 1860.
 
== Presidència ==
Usuari anònim