|
== Origen ==
PUTU URI... QUE CABRON TOTS SABEM K HA SIGUT ELL...
El petroli s'origina a les conques marines poc profundes on proliferen grans quantitats de [[plàncton]], que és un conjunt d'organismes microscòpics que viuen en suspensió a les capes superficials del [[mar]]. Quan moren, el plàncton s'acumula juntament amb una gran quantitat de [[matèria orgànica]] que queda entre el fang del fons de la [[conca sedimentària]]. Si aquests organismes estan massa temps sobre el fons marí sofriran un procés d'[[oxidació]]. També, si queden fora del contacte amb l'[[oxigen]] dissolt a l'aigua marina en quedar soterrats per un sediment inorgànic impermeable patirà un procés diagenètic en condicions d'[[anaerobiosi]], on participa l'augment de [[pressió]] i [[temperatura]] juntament amb l'acció de [[bacteris]] anaerobis que transformen la [[matèria orgànica]] en hidrocarburs. En una primera fase, té lloc alhora la compactació i la litificació del sediment: els bacteris degraden els organismes vius amb els quals s'alimenten, i transformen els residus en una substància insoluble orgànica amb estructures cícliques que s'anomena querogen i que constitueix la matèria primera del petroli.
El petroli es produeix per la transformació dels àcids grassos del [[querogen]] que es transformen en hidrocarburs pesants i que després d'un procés de maduració es trenquen i originen hidrocarburs líquids i gasosos.
Una vegada formats els hidrocarburs a l'interior del sediment, en la seva transformació poden passar dues coses:
# Que el petroli es quedi a l'interior de la roca on es va formar, que normalment és impermeable i de textura fina. Aquestes roques s'anomenen pissarres bituminoses, i la seva explotació comercial no és gaire rendible, ja que cal realitzar processos d'excavació, trituració i destil·lació de grans quantitats de roques fins a poder obtenir petroli líquid. Es tracta de processos que requereixen una gran quantitat d'aigua i generen una gran quantitat de residus rocosos (gran impacte ecològic). Els jaciments més importants d'Espanya es troben a Puertollano (Ciudad Real)
# Migració del petroli. Si la roca ha quedat soterrada a gran profunditat és molt possible que el petroli s'escapi cap a zones superiors fins un altre material de major porositat i permeabilitat, per causa de la forta compactació.
El petroli no es troba en un determinat tipus de roca sinó que impregna qualsevol roca que sigui prou porosa (que tingui força forats). A més del petroli, en aquestes roques també s'hi troba [[metà]] i [[aigua]] salada, provinents del seu procés de formació.
=== Teoria biogènica ===
Segons aquesta teoria, el seu probable origen està en l'acumulació d'enormes quantitats de restes [[prehistòria|prehistòrics]] d'animals marins i de vegetals terrestres. Durant milions d'anys, mesclats amb sediments, davall la intensa acció de la [[compressió]] i la [[calor]] generada, es transformen en petroli i en gas. Aquest petroli i gas, per desplaçament, passa a impregnar roques més poroses i [[permeable]]s i s'acumula formant una bossa de cru, que sovint se situa entre una bossa de gas i una bossa d'aigua salada. D'allí, aquest petroli i gas es poden extraure mitjançant [[perforació]] i bombar-se fins al seu emmagatzemament previ al seu [[refineria|refinament]].
=== Teoria abiogènica ===
La idea de l'origen abiogènic del petroli es basa en els estudis de [[Nikolai Kudrselazan]]. La teoria proposa que grans quantitats de [[carboni]] existeixen de forma natural al planeta, algunes en forma de [[hidrocarburs]]. Els hidrocarburs són menys densos que altres fluids aquosos, i migrarien ascendentment a través de grans xarxes de fractures. Els organismes microbials [[extremofils]] serien en part la causa dels [[marcadors biològics]] trobats al petroli, però el seu rol en la formació, alteració o contaminació dels diversos dipòsits d'hidrocarburs encara es desconeix.<ref>{{Citar publicació
|cognom= Kenney
|nom= J.
|coautors= Shnyukov, A.; Krayushkin, V.; Karpov, I.; Kutchelazan, V.; Plotnikova, I
|article= Dismissal of the claims of a biological connection for natural petroleum
|llengua= anglès
|publicació= Energia
|volum= vol. 22
|exemplar= núm. 3
|data= 2001
|pàgines= p. 26-34
}}</ref> Els càlculs termodinàmics<ref>{{Citar publicació
|cognom= Kenney
|nom= J.
|coautors= Kutcherov, V.; Bendeliani, N.; Alekseev, V
|article= The evolution of multicomponent systems at high pressures: VI. The thermodynamic stability of the hydrogen–carbon system: The genesis of hydrocarbons and the origin of petroleum
|url= http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/17/10976
|llengua= anglès
|publicació= Proceedings of the National Academy of Sciences of the U.S.A.
|volum= vol. 99
|data= 2002
|pàgines= p. 10976-10981
}}</ref>i els estudis experimentals confirmen que els n-alcans (components comuns del petroli) no evolucionen espontàniament del [[metà]] a les pressions típiques de les basses sedimentàries, i per tant la teoria de l'origen abiogènic dels hidrocarburs suggereix la generació a grans profunditats (per sota de 200 km) (vegeu els resultats a [http://www.gasresources.net/]).
La teoria suggereix que aquests hidrocarburs, incloent el petroli, migrarien cap amunt amb metà, de vegades portant [[heli]], [[nitrogen]] i [[metalls pesants]]. Els proponents d'aquesta teoria creuen que les reserves mai s'exhaureixen perque es reomplen per la part inferior, però la veritat és que manca de suport científic i s'ha anat aparcant progressivament a mida que ha evolucionat la comprensió dels fenòmens geològics. Tampoc no es coneix cap explotació que hagi sigut descoberta utilitzant les prediccions de la teoria abiogenètica, i a més, el 99% dels jaciments es localitzen en roques permeables descobertes gràcies a la predicció de les trampes de petroli.
== Composició ==
| 