Batiha: diferència entre les revisions

8 bytes afegits ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
m (Robot: espai blanc inseparable entre un nombre i una unitat)
Cap resum de modificació
'''Batiha''' o '''al-Batiha''' (la Maresma) és en general el nom d'una [[depressió]] ocupada per praderes humides, inundades regularment. Els àrabs van donar aquest nom concretament a la regió de maresmes al curs inferior delde l'[[Eufrates]] i [[Tigris]], entre [[Kufa]] i [[Wasit]] al nord, i [[Bàssora]] al sud, al la part meridional del modern [[Iraq]]. També se l'anomena '''al-Bataih''' (plural de al-Batiha).
 
== Història ==
Les maresmes en aquesta zona ja existien molt antigament i són esmentades a les inscripcions cuneïformes. En època clàssica foren anomenades ''Chaldaicus Lacus''. [[Nearc]] calcula que mesuraven uns 128 km. En aquesta època estava habitada per tribus d'origen nabateu i alguns autors anomenen la regió com Maresmes dels Nabat. També hi vivien probablement els madeans o subba ([[edat mitjana]] anomenats mughtasila) que encara hi viuen. A la taula de Peutinger apareixen sota el nom de ''Paludes Diotahi'', segurament un error per ''Paludes Biotahi'' (de la paraula àrab). Posteriorment s'hi van començar a infiltrar els àrabs, els primers els Yashkur, els Bahila i els Banu l-Anbar que ja hi vivien al [[segle V]]. Després en van seguir d'altres.
 
Les maresmes en aquesta zona ja existien molt antigament i són esmentades a les inscripcions cuneïformes. En època clàssica foren anomenades ''Chaldaicus Lacus''. Nearc calcula que mesuraven uns 128 km. En aquesta època estava habitada per tribus d'origen nabateu i alguns autors anomenen la regió com Maresmes dels Nabat. També hi vivien probablement els madeans o subba (edat mitjana anomenats mughtasila) que encara hi viuen. A la taula de Peutinger apareixen sota el nom de ''Paludes Diotahi'', segurament un error per ''Paludes Biotahi'' (de la paraula àrab). Posteriorment s'hi van començar a infiltrar els àrabs, els primers els Yashkur, els Bahila i els Banu l-Anbar que ja hi vivien al [[segle V]]. Després en van seguir d'altres.
 
La zona s'havia format pels dipòsits al·luvials del rius, creant el modern delta de [[Shatt al-Arab]], però l'aigua del mar es va conservar en alguns punts. Al final de l'època sassànida (segona meitat del segle V) la zona va patir grans inundacions i les maresmes van agafar una extensió tant gran que els àrabs pensaven que fou llavors quan es va formar; alguns dics trencats en el regnat de [[Peroz I]] o Firuz I (457-484) foren reparats sota [[Cosroes I]] (531-578) i una part del terreny inundat va poder ser recuperat pel cultiu, però el [[627]], sota [[Cosroes II]], una crescuda enorme del Tigris i Eufrates com mai s'havia vist, va trencar tots els dics i el terreny es va inundar de manera general. En la situació política que va seguir els dics no foren reparats i les maresmes no van parar de créixer; el Tigris va modificar el seu curs i va abandonar el llit oriental (que és l'actual) per un situat més a l'oest (el Shatt al-Dudjayla).
Sota els [[omeies]] es va intentar recuperar la regió i una petita part fou assecada i coneguda com al-Djawamid, però el [[701]] es van inundar altre cop a causa d'un trencament que el governador de [[Bàssora]] al-Hadjdj va evitar reparar conscientment. La fundació de Wasit pel mateix governador va provocar que molts dics fossin restaurats així com els canals de rec, i va instal·lar a la regió als [[zott]] o zutt, un poble indi, amb els seus ramats. Altres obres es van fer sota Hisham (724-743) per orde del governador d'Iraq, [[Khalid ibn Abd Allah al-Kasri]], que va construir una resclosa al [[Tigris]].
 
Sota els abbàssides es van obrir altre cop bretxes als dics i altre cop les maresmes es van fer més grans. Al nord-oest les maresmes arribaven fins a [[Kufa]] i Niffar, a l'est començaven una mica lluny de [[Wasit]]. Sota el abbàssida [[alAl-Mamun (abbàssida)]] els zutt, dedicats normalment al pillatge a més a més de la seva activitat ramadera, van arribar a un punt que va inquietar a les poblacions i al govern, i el califa al-Mutasim els va traslladar a la frontera nord de [[Síria]] i a [[Cilícia]]. Els [[zandj]] van dominar la Batiha del [[869]] al [[893]]. Al segle X hi van governar els [[Banu Shahin]] i la família del hadjib al-[[Muzaffar ibn Ali]] fins l'establiment de la dinastia dels [[mazyàdides]] el [[1012]], que van regnar amb seu a Hilla fins el [[1056]]. Al seu darrera van seguir els àrabs nòmades [[Banu l-Muntafik]], sota la direcció del clan Banu Maruf fins el [[1220]], i sota altres xeics més endavant (els Banu l-Muntafik van governar part de la zona de maresmes fins el [[1861]]). Els mongols van annexionar nominalment la Batiha el [[1258]], però el poder local continuà en mans de les tribus àrabs. En aquest temps es va començar a anomenar al-Djazair (les Illes) o al-Djawazir.
 
En el l'aspecte físic no es van produir canvis fins al segle XII. En aquest segle el Tigris es va dividir en cinc braços que es reunien al Eufrates a Mattara a un dia de camí de Bàssora. Al [[segle XIV]] el Tigris va retornar al seu llit original. [[Tamerlà]] va ocupar la Batiha el [[1393]]; va passar llavors als [[djalayàrides]] ([[1423]]). El [[1440]] fou dominada pels [[mushasha]], que encara hi eren en temps del domini otomà ([[1546]]). Alguns principats tribals però foren hostils als otomans, i especialment els [[Al-Ulayn]] del [[Hammar]], que no foren eliminats fins el [[1567]], i els [[Banu Lam]] del curs inferior del Tigris. Els Banu l-Muntafik, com a vassalls otomans, van governar la regió fins el 1861 quan Midhat Pasha i va establir un ''mutasarrifiyya'' depenent del paixà de [[Bagdad]].
 
== Llacs ==
 
El llac més gran (els llacs interiors de la maresma son anomenats Hor). El més gran dels hors és el de al-Hammar de 5200 km2.
 
== Població ==
 
Les poblacions principals són:
 
* [[Banu Lam]], que van assolir l'hegemonia de part de la Batiha al Tigris entre Hawiza i Bagdad; al segle XIX el xeic tenia capital a Kut al-Amara. El seu poder fou eliminat al llarg del segle.
 
* Al-Bu Muhammad, instal·lats a l'est del Tigris
 
* Rabia, a l'oest del Tigris (ciutat principal Hayy)
 
* Zubayd, a l'oest del Tigris, al sud de Bagdad
 
* Khazail, al sud-oest dels Zubayd
 
* [[Banu l-Muntafik|Muntafik]], confederació tribal dirigida pels al-Sadun (emigrats al segle XV de l'Hedjaz i que van establir la seva autoritat sobre diverses tribus del Baix Eufrates estenen la seva autoritat fins a Bàssora). La confederació va gaudir d'autonomia fins el [[1861]]. Estaven format per tres grups pincipals:
** al-Adjwad
** Banu Malik
** Banu Said
 
* Al-Djazair o Djawazir, confederació tribal, sota control de vegades pels Mushasha, Muntafik o perses. Van ser dominats pels otomans el [[1861]]. Es dividien en cinc grups principals:
** Banu Asad
** Ubada
** Banu Mansur
 
* Madan, entre Kufa i Wasit, esmentats per [[Ibn Battuta]] com Maadi.
 
== Economia ==
 
Les cases de la regió es construeixen a les illes o terrasses més difícils de patir inundacions. Grups de cases formen un llogaret. Cultiven principalment arròs, però també civada, moresc, sorgo, mill, llenties, melons i síndries i altres productes com les cebes. La pesca a rius i llacs constitueix també un important recurs.
 
== Fauna ==
 
A la zona hi van haver lleons fins al segle XIX; altres animals són les gavines, ànecs salvatges, oques, cignes, pelicans, flamencs, cigonyes, avitardes, i altres. Mamífers cal destacar als búfals, camells, cabres, i en alguns llocs vaques; també hi ha alguns lleopards, xacals, llops, linxs, senglars i gats salvatges. La zona està infectada de mosquits i mosques, i el paludisme i es endèmic.
 
== Bibliografia ==
* Thesiger, ''The marshes of southern Iraq'', 1954
 
{{cal coor}}
 
[[Categoria:Geografia de l'Iraq]]
 
[[en:Batihah]]
244.436

modificacions