Obre el menú principal

Canvis

33 bytes afegits ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
'''Lahej''' (variants '''Lahedj''', '''Lahdj''', '''Lahidj''') és una ciutat del [[Iemen]], capital de la [[governació de Lahej]], a uns 40 km al nord-est d'[[Aden]], entre dos afluents del [[Wadi Tuban]] (el riu de Lahej), el [[Wadi al-Kabir]] i el [[Wadi al-Saghir]]. Situada en una zona fèrtil i ben regada per un complex sistema de canals i pous <ref> A. M. A. Maktari, Water rights and irrigation practices in Lahdj</ref>, amb producció de dàtils, cereals i llegums. Durant l'època comunista, amb ajut de la [[Unió Soviètica]], es va introduir el cultiu del cotó. La seva població actual és d'uns 25.000 habitants. La ciutat és anomenada també al-Hawra
 
Des de l'inici de l'època islàmia el Lahej i [[Abyan]] formaven una regió al nord i nord-oest d'Aden. la línia de separació de Lahej i Abian era una línia recta cap al nord d'Aden i va conservar aquestos límits fins al segle XIX quan el sultà va ocupar el territori de la tribu dels [[Subayha]] (entre Lahej i [[Bab el-Mandeb]]) que des de llavors formaren part del sultanat de Lahej.
 
==Història==
El nom de Lahej estaria en relació amb l'[[himiarita]] Lahdj ibn Wail ibn al-Ghawth ibn Katan ibn Arib ibn Zuhayr ibn Ayman ibn al-Hamaysa. Després de l'silamització del Iemen, Lahej va ser part d'aquest territori i va compartir la seva sort. Però els governadors de [[Sanaa]] i de l'[[Hadramaut]] i degueren tenir una autoritat limitada. El 818/819 el califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] va nomenar governador del Iemen a Muhammad ibn Abd Allah ibn Ziyad que va fundar la dinastia [[ziyàdida]] i va fundar a la [[Tihama]] la població de [[Zabid]] que fou la seva capital fins el 1011/1012. A la seva caiguda va passar a una nissaga d'abissinis. Lahej, Aden, Abyan, Hadramaut i Shihr va passar a mans dels Banu Maan (o banu Man o Mànides). El 1062/1063 Aden va caure en mans de l'ismaïlita Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, pero els mànides van conservar el poder com a vassalls fins el 1080/1801 quan va morir al-Sulayhi. Llavors el fill d'aquest, al-Mukarram Ahmad va reclamar la regió i va instal·lar a Aden i les regions veïnes als germans al-Abbas i al-Mansur, de la dinastia [[zuràyida]], recompent-sant així els seus servis a la causa ismaïlita. Van restar al poder fins a l'arribada dels [[aiubites]] el 1173. Lahej, Aden i la resta del Iemen va passar als aiubites que hi van governar del 1173 al [[1228]]. Llavors van governar els [[rassúlides]] (1228-1454) i els [[tahírides del Iemen]] (1454-1547). El sultà tahírida Amir ibn Abd al-Wahhab va demanar ajut als [[mamelucs]] egipcis contra els portuguesos, i el sultà [[Qànsawh al-Ghawrí]] (1501-1516) va enviar una flota manada per Husayn al-Mushrif, que va conquerir gran part del Iemen. Quan els otomans van conquerir Egipte (1517) la feina al Iemen ja estava en marxa. El [[1538]] el governador turc de Kulzum, Sulayman Pasha, amb una flota, va conquerir Aden que va ser turca fins el [[1635]] quan van haver d'abandonar el Iemen davant els imans [[zaydites]].
 
El nom de Lahej estaria en relació amb l'[[himiarita]] Lahdj ibn Wail ibn al-Ghawth ibn Katan ibn Arib ibn Zuhayr ibn Ayman ibn al-Hamaysa. Després de l'silamització del Iemen, Lahej va ser part d'aquest territori i va compartir la seva sort. Però els governadors de [[Sanaa]] i de l'[[Hadramaut]] i degueren tenir una autoritat limitada. El 818/819 el califa [[al-Mamun]] va nomenar governador del Iemen a Muhammad ibn Abd Allah ibn Ziyad que va fundar la dinastia [[ziyàdida]] i va fundar a la [[Tihama]] la població de [[Zabid]] que fou la seva capital fins el 1011/1012. A la seva caiguda va passar a una nissaga d'abissinis. Lahej, Aden, Abyan, Hadramaut i Shihr va passar a mans dels Banu Maan (o banu Man o Mànides). El 1062/1063 Aden va caure en mans de l'ismaïlita Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, pero els mànides van conservar el poder com a vassalls fins el 1080/1801 quan va morir al-Sulayhi. Llavors el fill d'aquest, al-Mukarram Ahmad va reclamar la regió i va instal·lar a Aden i les regions veïnes als germans al-Abbas i al-Mansur, de la dinastia [[zuràyida]], recompent-sant així els seus servis a la causa ismaïlita. Van restar al poder fins a l'arribada dels [[aiubites]] el 1173. Lahej, Aden i la resta del Iemen va passar als aiubites que hi van governar del 1173 al [[1228]]. Llavors van governar els [[rassúlides]] (1228-1454) i els [[tahírides del Iemen]] (1454-1547). El sultà tahírida Amir ibn Abd al-Wahhab va demanar ajut als [[mamelucs]] egipcis contra els portuguesos, i el sultà [[Qànsawh al-Ghawrí]] (1501-1516) va enviar una flota manada per Husayn al-Mushrif, que va conquerir gran part del Iemen. Quan els otomans van conquerir Egipte (1517) la feina al Iemen ja estava en marxa. El [[1538]] el governador turc de Kulzum, Sulayman Pasha, amb una flota, va conquerir Aden que va ser turca fins el [[1635]] quan van haver d'abandonar el Iemen davant els imans [[zaydites]].
 
== Sultanat de Lahej ==
 
El [[1728]] va ser proclamat xeic dels [[Abdali|asabih]] Fadl I ben Alí ben Fadl ben Salah ben Sallam ben Alí al Sallami al-Abdali, cap del clan o família dels [[abdali]] que va donar nom al poble format per diverses tribus, totes les quals li van donar suport quan va conquerir Lahej el [[1732]] i es va declarar independent de l'imam [[zaidita|zaidites]] de Sanaa al Iemen. Va establir la capital al barri d'Al Hawta a la ciutat de Lahej i no va reconèixer al imam Mansur Husayn ibn Kasim (+1740); es va aliar al xeic de la tribu dels Yafi i es va apoderar d'Aden. Des de el [[1732]] va agafar el títol de sultà. El sultanat abraçava el país de l'[[Abyan]] i el Lahej propi.
 
 
== Notes i referències ==
 
<references/>
{{coor title dm|13|06|N|44|88|E|type:city(25000)}}
 
[[Categoria:Ciutats del Iemen]]
[[Categoria:Estats d'Aràbia del sud]]
 
[[en:Lahij]]
[[en:Sultanate of Lahej]]
219.983

modificacions