Revisió del 21:04, 3 oct 2010 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:53, 4 des 2010 modifica desfés DirlBot (discussió \| contribucions) Bots 1.254 edits m Robot afegeix: an, bg, de, el, en, es, fr, he, it, ja, ka, ku, nl, os, pl, ru, sq, sr, sv, tr, uk; canvis cosmètics Edició següent →
Línia 5: Vers el [[140]] apareix al front del poble un sobirà de nom Pacoros, col·locat per [[Antoní Pius]], i que podria ser [[Aureli Pacoros]] d'[[Armènia]], al que hauria estat donat el país dels [[lazes]], o potser un cap local, ja que els lazes en aquest temps reconeixien la sobirania romana. A l'època d'Arrià al segle II els ''lazoi'' habitaven ja al sud de Sukhumi i a l'est de [[Trebisonda]] els pobles eren: els ''colchi'' (còlquids), ''sanni'' o ''sannoi'' (sannis/sans o tzans), ''machelones'' ([[maquelons]]), ''heniochi'' ([[heniocs]]), ''zydritae'' (zidrites), ''lazai'' (subjectes del rei Malassus, client dels romans), ''apsilae'' ([[apsiles]]), ''abacsi'' (abacs o abasgues, antecedent dels [[abkhaz]]) i ''saniogae'' (saniges, prop de [[Sebastòpolis]] moderna [[Sukhumi]]). Aquestos ''lazoi'' o ''lazai'' van agafar tanta importància que en els segles següents el país de l'antiga [[Còlquida]] fou conegut com Lazica ([[Lazika]]). En temps de [[Dioclecià]] (284-303) el [[regne del Bòsfor\|rei del Bòsfor Cimeri]], Sauromates (seria el fill de Criscorones, que fou rei vers 291-292) va envair el país dels ''lazoi'' i va arribar fins al riu "''Halys''" (que seria un riu del [[Caucas]], ja que la paraula ''halys'' en laz voldria dir "riu". [[Procopi]] esmenta entre els pobles sotmesos als ''lazoi'' als habitants de ''Suania'' ([[Svanètia]]) i ''Skymnia'' (Lečkhum). segurament el nom de Lazika fou aplicat agafant el nom de la tribu més poderosa d'una confederació de diversos pobles. Els lazes van esdevenir en part independents a finals del [[segle IV]] quan els romans es van retirar de la zona, però a la [[Còlquida]] els lazes foren tributaris bizantins; els emperadors investien als seus reis que a canvi vigilaven els colls occidentals del Caucas contra la invasió de nòmades procedents del nord. Les tendències monopolistes del comerç bizantí molestaven a la Còlquida i el rei Gubaz I es va aliar als sassànides del que era rei [[Yazdegerd II]]. L'emperador [[Marcià ]] ([[450]]-[[458]]) va derrotar el seu rei Gubaz I cap el [[450]]. Gubaz va haver d'abdicar en favor de Tsaté Gobazes. Els lazes estaven evangelitzats al inici del segle VI. [[Justinià I]] (527-565) va restaurar un temple a Lazika que per tant hauria existit ja abans si li calia restauració. Els lazes van enviar després bisbes als seus veïns. La guerra entre [[Justinià I]] i [[Khusraw I Anushirwan]] ([[Cosroes I el Just]]) de Pèrsia a la regió del ''[[Phasis]]'' es va conèixer com a "guerra làzica". Segons Procopi (que acompanyava al general [[Belisari]] en la campanya) els lazes ocupaven els dos costats del riu ''Phasis'', però les seves ciutats estaven totes al nord: ''Archeopolis, Sebastopolis, Pitius, Skanda, Sarapanis, Rhodopolis'' i ''Mochoresis'' i al sur estava deserta i el domini laz només arribava fins a un dia de marxa; en direcció a Trebisonda es trobaven els "pòntics romans" que segurament es refereix als pobles dependents directament del imperi, encara que ètnicament fossin lazes o d'altres tribus. Línia 11: Vegeu:[[Lazika]] Al segle VII el territori al sud del riu devia ser bizantí plenament i al nord hauria pagat tribut al califat musulmà a finals del segle però a la meitat del segle VIII els abasgues o [[abkhaz]] es van crear un principat, que després es va unir als [[kartvels]] i al [[curopalat de Kartli]] i al inici del segle XI van formar el regne de [[Geòrgia]]. La reina [[Tamara de Geòrgia]] va aportar tropes que foren decisives perquè [[Aleix I Comnè]] pugués formar el [[Imperi de Trebisonda]]; segons [[Nicèfor Grègores]] el nou imperi va dominar a les tribus lazes i còlquides de la Còlquida. El [[1282]] [[Joan II Comnè]] va agafar el títol de "Emperador d'Orient, de l'Ibèria i dels territoris d'Ultramar". Ibèria era el nom romà de Geòrgia. El [[1341]] la princesa [[Anna Comnena]] (Anakhutlu/Anatchoutlou) va pujar al tron amb el suport de guerrers lazes. Les cròniques de Trebisonda distingeixen als ''sannoi'' (tzans) dels laz i diuen que els tzans aliats als musulmans (als turcmans) van atacar territori de Trebisonda el [[1348]] i el [[1377]] foren castigats per l'emperador i en endavant cal situar-los al sud-oest de Trebisonda al que fou el sandjak de [[Samsun]] o [[Djanik]] (derivat de [[Tzan]]). Les possessions directes de Trebisonda arribaven segons es creu fins a Makriali mentre que [[Gònia]] tenia prínceps locals autònoms segons el historiador Miquel Panaret. El [[1461]] el otomà [[Mehmet II]] va conquerir Trebisonda. Els laz van entrar en contacte amb el islam que en els següents anys va esdevenir la seva religió majoritària sota la forma del ''madkhab'' [[xafiïta]]. Encara que no se sap com es va fer la conversió hi ha indicis de que el islam ja havia entrat fins a les regions centrals de Geòrgia com l'[[Akhaltsikhe]], des de el segle XIII. El [[1517]] es va crear l'[[eyalat de Trebisonda]] que incloia [[Batum]]. [[Ewliya Çelebi]] que va passar per la regió el [[1640]], diu que l'eyalat estava dividit en cinc [[sandjak~~\|sandjaks~~]]s: Djanikha (que podria ser Djanik = Samsun), Trebisonda, Güniye (Gònia), Batum Inferior i Batum Superior. El Lazistan estava governat des de Gònia que estava format pels següents kada: Atina, Sumla, Wiçe o Biçe (Witse) i Arkhavi. Ewliya confon lazes amb lesguis i anomena a Trebisonda com "antic vilayat lesgui". Hadjdji Khalifa enumera els pobles del districte lesgui (de fet laz): megrils (mingrelis), georgians, abkhaz (abazes), circassians i laz o lazes i diu que aquestos darrers són els que viuen més prop de Trebisonda; al sud-est d'aquesta ciutat, a les muntanyes Çepni, esmenta l'existència de turcs que adoren com a deu al xa de Pèrsia (es tracta d'un grup xiïta extremista) que estaven associats (''mushtarik'') als laz. Ewliya Çelebi diu que l'eyalat tenia 41 ''nahiyes'' quasi totes les quals tenien senyors feudals ([[derebey~~\|derebeys~~]]s) lazes que van conservar la seva independència de fet fins al segle XIX. Al començament d'aquest segle Othman Pasha de Trebisonda va posar fi a l'autonomia dels derebeys de la regió, però un temps després els caps lazes continuaven al poder amb facultats més reduïdes, en al menys 15 feus: dos a Atina, Bulep, Artashin, Witse, Kapiste, Arkhawe, Kisse, Khopa, Makria (Makriali), Gonia, Batum, Maradit (potse Mardidi), Perlevan i Çat. Els tres darrers estaven al Çorokh, darrera la muntanya separant la vall d'aquest riu del Lazistan propi. Un altre derebey laz era el de Hamshin a les valls superiors del Kalopotamos i del Furtuna habitats per armenis islamitzats que segons el historiador armeni Lewon, s'havien establert a la regió en temps de l'emperador [[Constantí VI]] (780-797) sota el seu propi príncep, Hamam Amatuni, i l'antiga Tambur va rebre el nom d'Hamshin (Hamamshen = Construit per Hamam); Clavijo que va passar per aquesta terra per anar a veure a [[Tamerlà]], l'anomena Terra d'Arraquiel i diu que els habitants tenien un senyor de nom Arraquiel (Arakel probablement) del que estaven descontents i per això es van sotmetre al senyor musulmà d'[[Ispir]], i progressivament es van fer musulmans perdent la seva llengua que només es conserva a Khopa. Línia 25: La seva nació i llengua, avui molt minoritària, encara es conserva al nord-est de [[Turquia]] als districtes de Khopa (entre Kopmush i Gurup) i Atina (entre Gurup i Kemer) i té elements de l'antic idioma de [[Còlquida]] però esta emparentat molt directament amb el mingrelià, dialecte georgià. Els georgians els anomenen com a txans (que correspondria al grec ''sannoi'' o ''tzannoi'' és a dir als tzans, potser per una confusió entre els dos pobles) nom que sobreviu en el de Samsun/Djanik. Al districte d'Atina el laz es parla en 64 dels 69 pobles. Unes cent mil persones són d'aquesta ètnia a Turquia (però només un terç parla la llengua) i uns milers a Geòrgia i Adjària. Hi ha petites comunitats de laz a Rússia i Alemanya. == Llista de reis lazes == * Agros segle II * Malaz vers 130 (malassus) * Pacoros vers 140 * Desconeguts vers 150-350 * Mirdat vers 350-380 * Baraz-Bakur vers 380-395 * Al regne d'Iberia vers 395-450 * Gubaz I vers 450-460 * Tsate I Gobaces vers 460-? * Gubaz II ?-554 * Tsate II vers 554-570 * Al Imperi Bizantí vers 570-660 * Barnuk I vers 660-670 * Grigor vers 670-675 * Barnuk II vers 675-691 == Referència == * N. Lamouri, Histori of the Kingdom of Egrissi (Lazica) from its origms to the fifth century A.D., 1960 * Vivien de Saint martin, ''Lazistan'', ''Nouvelle Dictionaire de Geographie Universelle'', París, 1887 [[Categoria:Grups caucasians del sud]] [[Categoria:Grups colquis]] [[an:Lazes]] [[bg:Лази]] [[de:Lasen]] [[el:Λαζοί]] [[en:Laz people]] [[es:Laz]] [[fr:Lazes]] [[he:לאזים]] [[it:Laz (popolo)]] [[ja:ラズ人]] [[ka:ლაზები]] [[ku:Laz]] [[nl:Lazen]] [[os:Лазтæ]] [[pl:Lazowie]] [[ru:Лазы]] [[sq:Lazët]] [[sr:Лази (народ)]] [[sv:Lazer]] [[tr:Lazlar]] [[uk:Лази (субетнос)]]

Lazis: diferència entre les revisions