Bertel Thorvaldsen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 8:
El primer èxit de Thorvaldsen va ser el model per a una estàtua de [[Jàson]], que va ser molt lloat per [[Antonio Canova]], l'escultor més popular de la ciutat. El [[1803]] va rebre l'encàrrec d'executar-lo en [[marbre]] per a Thomas Hope, un ric [[mecenes]] de les arts [[Anglaterra|anglès]]. A partir d'aleshores, va tenir l'èxit assegurat.
 
Va viure a Roma fins a [[1838]], i allà es va convertir en un dels líders del [[neoclassicisme]] va conèixer la seva parella, Anna Maria Magnani i va fer amistat amb el seu compatriota el pintor [[Eckersberg]]. L'obra de Thorvaldsen va arribar a assolir una demanda tant gran que cap a 1820 treballaven en elal seu taller 40 persones per ajudar-lo a finalitzar els encàrrecs.
 
L'any [[1819]] va tornar temporalment a Copenhaguen per tal de començar la planificació del conjunt decoratiu, a base de colossals estàtues de marbre i relleus, per a la nova església de Nostra Senyora (''Vor Frue Kirke''), representant Jesucrist i els dotze Apòstols. La catedral de Copenhaguen havia estat destruïda al bombardeig britànic de Copenhaguen el 1807. Aquestes es van executar després del seu retorn a Roma, i no es van completar fins a 1838, quan Thorvaldsen va regressar a Dinamarca, sent rebut com un heroi. Només les figures de Crist i sant Pau van ser esculpides per Thorvaldsen; la resta van ser realitzades pels membres del seu taller sobre els models del mestre.
 
== Bibliografia ==