Làser de diòxid de carboni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-bombeig +bombament)
Línia 18:
 
El procés d'emissió làser es produeix de la forma següent:
# El bombeigbombament s'aconsegueix mitjançant una descàrrega elèctrica a través del tub. Els impactes dels [[electrons]] exciten els [[estat vibracional|estats vibracionals]] de les molècules de nitrogen. Com el nitrogen és una [[molècula homonuclear]] (que conté només un tipus d'element químic) no pot perdre energia a través de l'emissió de [[fotons]] i, per tant, els seus estats excitats vibracionals són [[metaestabilitat|metaestables]], és a dir, tenen una [[vida mitjana]] relativament llarga.
# Les col·lisions entre les molècules de nitrogen i les de diòxid de carboni permeten una transferència energètica entre ambdues que provoca l'excitació dels estats vibracionals del diòxid de carboni, amb una eficiència suficient per obtenir [[inversió de població]] en el diòxid de carboni.
# Amb la inversió de població es produeixen diverses transicions làser a partir de les bandes de vibració-rotació de la molècula triatòmica de diòxid de carboni, que poden seleccionar-se gràcies a una ajustament fi de la [[cavitat ressonant]]. Aquest ajustament s'acostuma a aconseguir amb una [[xarxa de difracció]], que es pot girar i, d'aquesta manera, permet seleccionar una línia d'emissió particular. L'ajustament més fi de freqüència s'aconsegueix amb un [[interferòmetre de Fabry-Pérot]]. En definitiva, es pot aconseguir un conjunt de [[longitud d'ona|longituds d'ona]] des de 11,3 μm a 9,17 μm, separades entre sí uns 30 GHz.