Escola de filosofia de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
L'Escola de Barcelona té un antecedent remot en la denominada [[Societat Filosòfica]], que funcionà a Barcelona del 1815 al 1821, i deriva en l'essencial de l'[[Escola Escocesa del Sentit Comú]], que és la versió de l'[[empirisme]] de [[Hamilton]], més sociològica que la de [[Hume]] o [[Adam Smith]] i dels espiritualistes eclèctics francesos [[Pierre Royer-Collard]] i [[Théodore Jouffroy]]. Aquestes tesis (alienes a l'[[idealisme alemany]]) foren traspassades i adaptades a Catalunya pel pensador i polític liberal [[Ramon Martí d'Eixalà]] (1807-1857) en el seu ''Curso de Filosofia elemental'' (1841, 1845). Martí desenvolupà una teoria del que anomena ''“la conciencia en toda su intensidad”'' que, en forma de reivindicació de la sensibilitat, ha estat una constant en la tradició filosòfica del país.{{CN}}
Però qui millor fonamenta l'Escola és un deixeble de Martí, [[Francesc Xavier Llorens i Barba]] (1820-1872), [[catedràtic]] de [[
[[Josep Daurella Rull]] (1864-1927), neoescolàstic i catedràtic de metafísica, fou un personatge poc significatiu en el context de l'Escola, mentre que el seu deixeble [[Jaume Serra Hunter]], en recuperar la tradició de Martí i de Llorens pot considerar-se l'enllaç entre els pensadors vuit-centistes i el noucentisme.
|