Escola de filosofia de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
L'Escola de Barcelona té un antecedent remot en la denominada [[Societat Filosòfica]], que funcionà a Barcelona del 1815 al 1821, i deriva en l'essencial de l'[[Escola Escocesa del Sentit Comú]], que és la versió de l'[[empirisme]] de [[Hamilton]], més sociològica que la de [[Hume]] o [[Adam Smith]] i dels espiritualistes eclèctics francesos [[Pierre Royer-Collard]] i [[Théodore Jouffroy]]. Aquestes tesis (alienes a l'[[idealisme alemany]]) foren traspassades i adaptades a Catalunya pel pensador i polític liberal [[Ramon Martí d'Eixalà]] (1807-1857) en el seu ''Curso de Filosofia elemental'' (1841, 1845). Martí desenvolupà una teoria del que anomena ''“la conciencia en toda su intensidad”'' que, en forma de reivindicació de la sensibilitat, ha estat una constant en la tradició filosòfica del país.{{CN}}
Però qui millor fonamenta l'Escola és un deixeble de Martí, [[Francesc Xavier Llorens i Barba]] (1820-1872), [[catedràtic]] de [[Filosofia i la seva història]] a la Universitat de Barcelona entre 1847 i 1872, que va elaborar també una ''‘filosofia de la consciència'''. La consciència en el seu vessant col·lectiu s'expressa com a «sentit comú», és a dir, com a ‘[[seny]]'. El seny, segons Llorens, és l'element que posa a prova la veritat d'una proposició i, en el cas català, és la manifestació de l'esperit nacional. Llorens només publicà en vida el seu discurs inaugural del curs 1854-55 de la universitat, ''Sobre el desarrollo del pensamiento filosófico'', en què presenta la filosofia com l'expressió més alta de la consciència col·lectiva d'una comunitat nacional, i es refereix a Espanya quan afirmà que no ha arribat a un tal grau de maduresa, raó per la qual calia un esforç en l'ensenyament que preparés l'aparició d'aquestes condicions. La proposta, doncs, podia adaptar-se també al cas català. Pòstumament, les seves ''Lecciones de filosofía'' (1864-1868) foren publicades el 1920. Llorens fou company i conseller de [[
[[Josep Daurella Rull]] (1864-1927), neoescolàstic i catedràtic de metafísica, fou un personatge poc significatiu en el context de l'Escola, mentre que el seu deixeble [[Jaume Serra Hunter]], en recuperar la tradició de Martí i de Llorens pot considerar-se l'enllaç entre els pensadors vuit-centistes i el noucentisme.
| |||