GFAJ-1: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m [r2.6.3] Robot afegeix: bg, cs, fa, ja, ko, nl, sl, sr, uk esborra: simple |
Referències 1a publicació Science |
||
Línia 1:
[[Fitxer:GFAJ-1.png|thumb|Imatge augmentada de cèl·lules del bacteri GFAJ-1 en un filtre.]]
'''GFAJ-1''' és un [[eubacteri|bacteri]] [[extremòfil]] que és capaç d'utilitzar [[arsènic]] (un [[element químic]] [[verí|verinós]] per la vasta majoria d'éssers vius) en condicions de penúria de [[fòsfor]].
<ref name='arsenic extremophile'> {{cite news | first = Jason Palmer | title = Arsenic-loving bacteria may help in hunt for alien life | date = 02-12-2010 | url = http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-11886943 | work = BBC News | accessdate = 02-12-2010}}</ref> Aquest descobriment dóna suport a la idea ja establerta que la [[vida extraterrestre|vida en altres planetes]] podria tenir una composició química radicalment diferent i podria contribuir a la cerca de vida extraterrestre.<ref name='arsenic extremophile'/><ref name=Space> {{cite news | first = Henry Bortman | title = Arsenic-Eating Bacteria Opens New Possibilities for Alien Life | date = 02-12-2010 | publisher = Space.com | url = http://www.space.com/scienceastronomy/arsenic-bacteria-alien-life-101202.html | work = Space.com | accessdate = 02-12-2010}}</ref><ref name='science a bacterium'> {{cite news | first = Wolfe-Simon | name = Felisa | title = A Bacterium That Can Grow by Using Arsenic Instead of Phosphorus (abstract) | date = 02-12-2010 | url = http://www.sciencemag.org/content/early/2010/12/01/science.1197258 | work = Science Magazine | accessdate = 05-12-2010}}</ref> ==Descobriment==
L'organisme GFAJ-1 fou cultivat i descobert per [[Felisa Wolfe-Simon]], una investigadora d'[[astrobiologia]] de la [[NASA]] treballant pel [[Servei Geològic dels Estats Units]] a Menlo Park ([[Califòrnia]]). L'organisme fou aïllat i cultivat des del 2009 a partir de sediments recuperats per ella i els seus col·laboradors a la vora del [[Llac Mono]] (Califòrnia).<ref name=Space/> El Llac Mono és [[hipersalinitat|hipersalí]] i molt [[alcalí]]. També té una de les concentracions naturals d'arsènic més elevades del món. El descobriment fou fet públic el 2 de desembre del 2010<ref name='science what poisson'> {{cite news | first = Pennisi | name = Elizabeth | title = What Poison? Bacterium Uses Arsenic to Build DNA and Other Molecules (abstract) | date = 02-12-2010 | url = http://www.sciencemag.org/content/330/6009/1302.summary?sa_campaign=Email/toc/3-December-2010/10.1126/science.330.6009.1302 | work = Science Magazine | accessdate = 05-12-2010}}</ref>.
Segons els resultats de seqüenciació d'[[ARN ribosòmic 16S|ARNr 16S]], aquest bacteri en forma de bàcul es troba dins el [[genus|gènere]] ''[[Halomonas]]'', juntament amb altres bacteris [[halòfil]]s. La majoria d'aquests bacteris poden tolerar un nivell elevat d'arsènic, però GFAJ-1 pot aprofitar-lo. Quan no hi ha fòsfor disponible, pot incorporar arsènic al seu [[ADN]] per continuar creixent.<ref name=Space/> Després d'haver introduït arsènic radioactiu al medi de cultiu d'alguns microbis, Wolfe-Simon trobà que aproximadament una desena part de l'arsènic absorbit pels bacteris acabà als [[àcids nucleics]]. L'ADN extret de cèl·lules de GFAJ-1 privades de fòsfor presentava arsènic enllaçat a [[oxigen]] i [[carboni]], de la mateixa manera que el [[fòsfor]] s'enllaça amb l'oxigen i el carboni en l'ADN normal. En altres paraules, tots els experiments duts a terme per Wolfe-Simon apuntaven a la mateixa conclusió, que GFAJ-1 és capaç de substituir el fòsfor del seu ADN amb arsènic.<ref name=Space/>
| |||