Peripatus: diferència entre les revisions

 

Algunes espècies tenen fecundació interna i el mascle diposita l'espermatòfor dins l'orifici genital de la femella. El més habitual, però, és que mascle dipositi un [[espermatòfor]] sobre el cos de la femella, aparentment a l'atzar, ja que el pot dipositar fins i tot a les potes. Llavors alguns glòbuls blancs de la sang de la femella es dirigeixen cap al punt sobre el qual està l'espermatòfor i trenquen la cutícula, de manera que l'esperma entra dins la sang de la femella i d'alguna manera es dirigeix cap a l'ovari, on fecunda els òvuls.<ref>Burton, M. i Burton, R. (2002) "The international wildlife encyclopedia" Volum 1. p. 1.924-1.925. Marshall Cavendish Corporation, New York. Disponible a [http://books.google.es/books?id=KxhAmXPvczsC&lpg=PA1924&ots=LYrv88y00I&dq=distribution%20of%20peripatus&hl=ca&pg=PA1874#v=onepage&q=distribution%20of%20peripatus&f=false Google Books]</ref>

Algunes espècies d'onicòfors ponen ous, però en el cas dels peripàtids els embrions es desenvolupen dins l'[[úter]] de la mare i s'alimenten de les secrecions uterines que aquesta produeix i que absorbeixen a través d'una mena de [[placenta]]. <ref>Monge-Nájera, J. (1994) "Reproductive trends, habitat type and body characteristics in velvet worms Onychophora" Rev. Bicl.Trop.42L3: 611-622. 1994 http://www.tropinature.com/biogeo/papers/Reproductive.pdf</ref>

En alguns casos, per exemple en ''P. acacioi'', la mare pot estar gestant dues generacions d'embrions ja que la durada de l'embaràs és superior al cicle de reproducció. <ref>Campiglia, S.S. i Walker, M. H. (1995)"Developing embryo and cyclic changes in the uterus of Peripatus (Macroperipatus) acacioi (Onychophora, Peripatidae)" Journal of Morphology Volume 224, Issue 2, pages 179–198, maig 1995. DOI: 10.1002/jmor.1052240207</ref>