Casos: diferència entre les revisions

El [[1082]] Bizanci va concedir a [[Venècia]] una base naval comercial a Rodes i els illencs del Dodecanès van tornar a la mar i a la pesca com a principal ocupació. El [[1204]], a la caiguda de [[Constantinoble]], Rodes i les demes illes van romandre sota el control del emperador establert a [[Nicea de Bitínia|Nicea]], que el [[1261]] va recuperar la capital. Rodes i les illes foren concedides en feu a diversos senyors. Rodes fou concedit en feu a un genovès que el [[1309]] la va vendre als [[Cavallers de Sant Joan de Jerusalem]]. Els Cavallers van dominar les illes del Dodecanès menys [[Astipàlea]], [[Kàrpathos]] i Kasos. Constantinoble fou ocupada pels otomans el [[1453]] i llavors va passar a Rodes; fins el [[1480]] Rodes no fou assetjada, sense èxit. Finalment els turcs van conquerir Rodes el [[1523]] i els cavallers es van retirar. El [[1537]] els otomans van ocupar Kàrpathos i Kasos. El soldà Solimà va donar un privilegi a les illes, pel qual els generals, almiralls i oficials civils no tenien dret a maltractar als illencs, els quals gaudirien d'un ampli autogovern, elegit dins la comunitat, i només hi hauria present in oficial turc anomenat Soumbasis. A canvi d'aquest privilegi els illenc havien de pagar una taxa al soldà dosdues vegades l'any.