Ferran Agulló i Vidal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Categoria:Gastrònoms
ampliació i reordenació
Línia 1:
[[Fitxer:Recordança costa brava Ferran Agullo.jpg|thumb|Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text: <br />''«Des d'aquesta trona<br />de Sant-Elm<br />Ferran Agulló intuí<br />la idea de batejar<br />la Costa Brava»'']]
'''Ferran Agulló i Vidal''' ([[Sant Feliu de Guíxols]], [[1863]] - [[Santa Coloma de Farners]], [[1933]]) era un advocat, escriptor, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la [[Lliga Regionalista]] de [[Catalunya]]. Fou un dels inventors del terme ''[[Costa Brava]]''.<ref name=gust/> Als anys 30 va escriure el ''[[Llibre de la cuina catalana]]'', lligada a la [[cuina dels Països Catalans]] i on per primera vegada la planteja "de forma decidida" com una cuina nacional.<ref name=gust>FÀBREGA, JAUME. ''El gust d'un poble'' Cossetània Edicions, 2002. ISBN: 84-9568-491-8 </ref> Va definir rigorosament les bases de la cuina catalana i la va relacionar per primer cop amb l'[[cuina occitana|occitana]], situant-les en els mateixos contexts culturals.<ref name=gust/>
 
'''Ferran Agulló i Vidal''' ([[Sant Feliu de Guíxols]], [[1863]] - [[Santa Coloma de Farners]], [[1933]]) era un periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la [[Lliga Regionalista]] de [[Catalunya]]. Fou un dels inventors del terme ''[[Costa Brava]]''.<ref name=gust/>
 
==Biografia==
Ferran Agulló va ser estudiant de l'[[IES Ramon Muntaner]]. Més tard va estudiar dret i va dirigir les revistes ''L'Atlàntida'' i ''Diario del Comercio''. El [[1901]] va esdevenir secretari general de la Lliga Regionalista, de la qual ''[[La Veu de Catalunya]]'' n'era l'òrgan. Va ser proclamat ''[[mestre en Gai Saber]]'' el [[1893]].
 
===L'activitat literària===
==Anècdota==
 
[[Fitxer:Recordança costa brava Ferran Agullo.jpg|thumb|Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text: <br />''«Des d'aquesta trona<br />de Sant-Elm<br />Ferran Agulló intuí<br />la idea de batejar<br />la Costa Brava»'']]
Ferran Agulló va ser estudiant de l'[[IES Ramon Muntaner]]. Fou premiat diversos cops als [[Jocs Florals]]; i el [[1893]] va ser proclamat ''[[mestre en Gai Saber]]'' al guanyar de cop l'[[englantina d'or]] per ''Lo somni de Fivaller'' i la [[flor natural]] per ''L'eixut''.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 15</ref> Fou present en diversos jurats dels Jocs Florals així com alguns consistoris. Després en va ser mantenidor els anys [[1906]], [[1908]], i [[1915]], i posteriorment el [[1932]] va ser nomenat president de l'esdeveniment. Va escriure molts llibres de poesia, i algunes obres menors de teatre (fins i tot actuar a l'escenari algun cop).<ref name="Diccionari"/>
A l'[[Ermita de Sant Elm]] hauria intuït el nom de la [[Costa Brava]] parlant de la "nostra costa brava" (encara amb minúscules), tot i que ambdós, el lloc de la seva inspiració i el nom romanen controvertits.<ref>[http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbpasoapaso/historia/ Narcís Jordi Aragó, ''El Punt'', 4-09-1998]</ref> Va publicar-lo per a la primera vegada en al seva columna diària a ''La Veu de Catalunya'' del [[12 de setembre]] de [[1908]].<ref>[http://www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=134&idText=91 Extracte de l'article ''Per la costa brava'']</ref>
 
Tot i que s'havia llicenciat en dret no va exercir mai d'advocat ja que sempre treballà en el periodisme.<ref name="Diccionari"/> Visqué durant un temps a l'[[Uruguai]] on va fundar les publicacions ''El exportador español'' i ''La voz de España'', i en va dirigir dues més. Quan va tornar a Catalunya va dirigir la revista ''L'Atlàntida'' conjuntament amb [[Manuel Folch i Torres]] des del [[1898]], i el ''Diario del Comercio'' des del [[1900]]. Quan es va fundar la Lliga Regionalista el [[1901]] va esdevenir-ne el secretari general i a dirigir ''[[La Veu de Catalunya]]'', que n'era la tribuna pública: en aquest diari Agulló hi publicava les cròniques parlamentàries del Congrés i les seves dures valoracions sota el pseudònim de "Pol".<ref name="Diccionari"/>
 
De totes maneres col·laborava amb la resta de la premsa catalana en general, com ara ''[[Las Noticias]]'', ''[[La Renaixença]]'', ''[[L'Esquella de la Torratxa]]'', ''[[La Campana de Gràcia]]'', ''Revista de Gerona'', ''Lo Somatent de Reus'', ''[[La Il·lustració Catalana]]'', ''Lo Rossinyol del Ter'' i ''[[Lo Gay Saber]]''. També escrivia a la premsa [[madrilenya]], sobretot al ''Nuevo Mundo'' dirigit per [[José del Perojo]] on feia les "Crónicas catalanas" amb el pseudònim de "Roger" o articles econòmics amb el de "X. Y. Z.".
 
'''FerranAls Agulló i Vidal''' ([[Sant FeliuDècada de Guíxols]],1930|anys [[186330]] - [[Santa Coloma de Farners]], [[1933]]) era un advocat, escriptor, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la [[Lliga Regionalista]] de [[Catalunya]]. Fou un dels inventors del terme ''[[Costa Brava]]''.<ref name=gust/> Als anys 30 va escriure el ''[[Llibre de la cuina catalana]]'', lligada a la [[cuina dels Països Catalans]] i on per primera vegada la planteja "de forma decidida" com una cuina nacional.<ref name=gust>FÀBREGA, JAUME. ''El gust d'un poble'' Cossetània Edicions, 2002. ISBN: 84-9568-491-8 </ref> Va definir rigorosament les bases de la cuina catalana i la va relacionar per primer cop amb l'[[cuina occitana|occitana]], situant-les en els mateixos contexts culturals.<ref name=gust/>
 
===L'activitat política===
 
El [[1899]] s'inicià en política fent de secretari de la Junta Organizadora de las Adhesiones al Programa del General Polavieja, esdevenint després la [[Unió Regionalista]]. Quan aquesta es fusionà amb el [[Centre Nacional Català]] va néixer la '''[[Lliga Regionalista]]''' i Ferran Agulló en fou designat secretari general. Com a tal encapçalà dures campanyes contra el [[caciquisme]] i a favor del [[sufragi universal]].
 
===L'anècdota del terme "Costa Brava"===
 
A l'[[Ermita de Sant Elm]] hauria intuït el nom de la [[Costa Brava]] parlant de la "nostra costa brava" (encara amb minúscules), tot i que ambdós,: el lloc de la seva inspiració i el nom, romanen controvertits.<ref>[http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbpasoapaso/historia/ Narcís Jordi Aragó, ''El Punt'', 4-09-1998]</ref> Va publicar-lo per a la primera vegada en al seva columna diària a ''La Veu de Catalunya'' del [[12 de setembre]] de [[1908]].<ref>[http://www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=134&idText=91 Extracte de l'article ''Per la costa brava'']</ref>
 
==Bibliografia==