Història de la tipografia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 77:
Amb aquest classicisme del que Bondoni n’és el màxim exponent la tipografia és neta, pulcra i llegible. Els traços són més estilitzats i elegants, i la presentació tipogràfica és justificada i centrada en un eix simètric.
El segle XIX és ple d'avanços industrials però amb poca creació tipogràfica. Caldrà esperar a que comenci el segle XX per veure creacions tipogrà fiques noves.
A Espanya [[Ibarra|Joaquin Ibarra]], impressor de Cambra del rei Carles III i persona de gran cultura, va aportar la innovació de setinar el paper. Per això va tenir gran prestigi a nivell europeu arribant a ser elogiat per [[Giambattista Bodoni|Bodoni]] i [[Didot]]. Els seus coneixements com a impressor van quedar recollits al primer manual de tipografia de l'estat espanyol escrit pel seu deixeble José Sigüenza i Vera.
==Segle XX – Les avantguardes==
| |||