Johannes Kepler: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 30:
'''Johannes Kepler''' (Weil der Stadt, [[Sacre Imperi Romanogermànic]], [[27 de desembre]] de [[1571]] - [[Ratisbona]], [[15 de novembre]] de [[1630]]), [[astrònom]] i [[matemàtic]] [[Alemanya|alemany]] i una figura clau en la [[revolució científica]]. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les [[Lleis de Kepler|lleis sobre el moviment dels planetes]] que va plasmar en les seves obres ''Astronomia Nova'' i ''Harmonices Mundi''. Va ser ajudant del també astrònom [[Tycho Brahe]] i matemàtic de la cort de l'[[Rodolf II d'Habsburg|emperador Rodolf II]]. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per [[Isaac Newton]].
Durant la seva carrera, Kepler va ser professor de [[matemàtiques]] en una escola seminarista a [[Graz]], [[Àustria]], com a assistent de l'astrònom [[Tycho Brahe]], matemàtic de la cort de l'[[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Emperador Rudolf II]], professor de matemàtiques a Linz (Àustria), i un assessor del
Kepler va viure en una època en què no hi havia una distinció clara entre l'[[astronomia]] i l'[[astrologia]], però tampoc hi havia una gran divisió entre l'astronomia (una branca de les matemàtiques a l'art liberal) i la [[física]] (una branca de la filosofia natural). Kepler incorporà arguments [[religió|religiosos]] i [[raó|raonaments]] en els seus treballs, motivats per la convicció que [[Déu]] havia creat el [[món]] d'acord a un pla comprensible que era accessible a través de la llum natural de la raó.<ref>Barker i Goldstein. ''Theological Foundations of Kepler's Astronomy'', p. 112–113.</ref> Kepler descrigué la seva nova astronomia com la "física celeste",<ref>Kepler. ''New Astronomy'', traducció de Donohue, p. 26–7</ref> com "una excursió a la Metafísica d'[[Aristòtil]]",<ref>Kepler. ''New Astronomy'', p. 48</ref> i com "un suplement d'una altra obra d'Aristòtil, ''Sobre els Cels'',<ref>''Epitome of Copernican Astronomy'' a ''Great Books of the Western World'', Vol 16, p. 845</ref> la transformació de l'antiga tradició de la [[cosmologia]] física mitjançant el tractament de l'astronomia com una part d'una física matemàtica universal.<ref>Stephenson. ''Kepler's Physical Astronomy'' p. 1–2; Dear. ''Revolutionizing the Sciences'', p. 74–78</ref> Gràcies a la seva obra ''Somnium'', se'l considera un precursor del gènere de la [[ciència-ficció]].
| |||