'''Khutba''' és el nom que rep el sermó o arenga del ''[[khatib]]''. Es fa a l'oració del divendres, a la celebració de les dues festes (començament i final del [[Ramadàsawm]]), i en alguns serveis religiosos en ocasions especials, i va davant del salat dins de la celebració religiosa. Es costum pronunciar la khutba en àrab. En la pregaria a favor dels fidels (''dua li-l-muminim'') dins de la khutba es va agafar la costum que s'arrossegava de les oracions des de el segle V aC <ref> segons consta a papirs arameus a [[Elefantina]] </ref> d'anomenar al sobirà al poder; el nom esmentat a la pregaria tradicionalment servia per determinar la lleialtat o l'orientació política de l'[[imam]] o de l'autoritat política; encara que esmentar el nom no era obligatori, el suprimir el nom simbolitzava desconèixer-lo; en els llocs on els musulmans viuen sota govern no islàmic no s'ha d'esmentar al sobirà.
