Òrbita terrestre baixa: diferència entre les revisions

* ''Límit superior (~ 2.000 km)'': Correspon al límit inferior del primer [[cinturó de Van Allen]]. Aquest cinturó de [[protó|protons]] i [[electró|electrons]] altament energètics dificulta el funcionament i redueix la [[vida útil]] dels components electrònics del satèl·lit. No és en absolut un límit infranquejable, però la majoria de satèl·lits eviten de passar per aquests cinturons a fi d'estalviar possibles avaries. La radiació també és perjudicial pels [[astronauta|astronautes]] si aquests hi són exposats durant llargs períodes de temps. Com en el cas del límit inferior, la definició no és precisa, ja que el canvi en el nivell de radiació és gradual.

 

 

[[Imatge:Debris-LEO1280.jpg|thumb|250px|right|Diagrama mostrant la població d'objectes en òrbita baixa detectats per [[radar]]. Només un 5% són satèl·lits operatius, la resta és deixalla o [[brossa espacial]].]]Les òrbites baixes ofereixen força avantatges. Són les òrbites en les quals és més fàcil situar un satèl·lit (ja que es requereix menys [[energia]]) i la proximitat de la Terra les fa ideals per posar-hi [[satèl·lit d'observació|satèl·lits d'observació]]. A més, estan ben protegides pel [[camp magnètic]] terrestre i el nivell de radiació és baix. És per això que són, de llarg, les òrbites més utilitzades. Només els [[satèl·lit de navegació|satèl·lits de navegació]] i molts dels [[satèl·lit de comunicació|satèl·lits de comunicacions]] i [[satèl·lit meteorològic|satèl·lits meteorològics]] no les utilitzen perque els requeriments de les seves missions respectives no ho permeten. El baix nivell de radiació i la facilitat d'accés fan que actualment (2005) totes les naus espacials tripulades (que són força grans i pesades i no ofereixen molta protecció als seus ocupants contra les radiacions) només s'utilitzin en òrbita baixa. L'[[Estació Espacial Internacional]] o el [[Transbordador Espacial]] operen sempre d'aquesta zona (a 360 km aproximadament).