La '''''Khutbakhutba''''' (en {{lang-ar|'''خطبة'''}} ''khuṭbahẖuṭba'') és el sermó o arenga del ''[[khatib]]'' que fa a l'oració del divendres davantabans del [[pregària salat|salat]], així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, [[Al-Id al-Kabir]] i [[Id al-Fitr]]. És costum pronunciar la ''khutba'' en la llengua local, a diferència de la pregària, que habitualment és en àrab.
En la pregària a favor dels fidels (''dua li-l-muminimmuminín'') dins de la ''khutba'' es va agafar lael costum que s'arrossegava de les oracions des de eldel [[segle V aC]] <ref> segons consta a papirs arameus a [[Elefantina]] </ref> d'anomenar al sobirà al poder; el nom esmentat a la pregaria tradicionalment servia per determinar la lleialtat o l'orientació política de l'[[imam]] o de l'autoritat política; encara que esmentar el nom no era obligatori, el suprimir el nom simbolitzava desconèixer-lo; en els llocs on els musulmans viuen sota govern no islàmic no s'ha d'esmentar al sobirà.
