Aïllant tèrmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a la utilitat
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-medir +mesurar)
Línia 9:
[[Fitxer:Hogget fleece.JPG|thumb|Llana abans de ser filada i teixida]]
Des d'antic, un dels aïllants tèrmics més eficaços i més utilitzats és la llana. Aquesta s'empra tant en països freds, per a protegir-se del fred, com als molt calorosos, per a protegir el cos de l'entrada de la calor externa. Així, la majoria d'homes del desert es vesteix amb roba de llana, i és també el material utilitzat tradicionalment per a les tendes. Sinó, el simple fet de cobrir-se amb una capa de cotó, no només el cos sinó el cap, a més de protegir de cremades solars (tot i que no completament, ja que el sol passa a través del poros de la roba) crea una càmera d'aire entre la capa de cotó i la pell que fa baixar notablement la temperatura d'aquesta, si es compara amb l'alternativa de no portar-la.
La sabiduria popular coneix també des d'antic el que ara es pot medirmesurar i calcular amb aparells de mesura o amb càlculs d'equacions i simulacions per ordinador: que en general varies capes de teixit fi aïllen més que una sola de gruixuda.
Fins fa poc els teixits més indicats èren els naturals (lli, cotó, llana) per a afavorir la transpiració, permetre a la pell respirar i evitar l'efecte ''olla a pressió''; però actualment s'han creat teixits sintètics que, mantenint característiques similars, intenten millorar sobretot la lleugeresa i el gruix, i fins i tot de vegades altres utilitats com afegir impermeabilitat, etc. Alguns exemples són el forro polar i el ''[[Gore-Tex]]''®.