Editorial Barcino: diferència entre les revisions

Esperonats per les bones crítiques rebudes de [[La Publicitat]] i de gairebé un miler de subscriptors, el 1925 va iniciar la [[Col·lecció Popular Barcino]], de caire divulgatiu, el primer nombre de la qual fou ''Ortografia catalana'' de [[Pompeu Fabra]]. El 1926 començà també la col·lecció [[Enciclopèdia Catalunya]], que preveia la publicació de 150 manuals per a l'estudi dels [[Països Catalans]], amb la col·laboració de [[Carles Pi-Sunyer]], [[Ferran Valls i Taberner]], [[Pau Vila i Dinares]], [[Josep Maria Batista i Roca]], [[Lluís Nicolau d'Olwer]+ i [[Ramon d'Abadal i Calderó]], entre d'altres. El mateix 1926 va iniciar la ''Col·lecció Sant Jordi'', dedicada a la cultura cristiana (com les ''Confessions'' de [[Sant Agustí d'Hipona]]); el 1928 va continuar amb la sèrie ''Antologia'', dedicada a escriptors catalans moderns (Carles Riba, Emili Vilanova, Àngel Guimerà)); i el 1930 culminà amb ''Els Clàssics del Món'', on es proposava publicar col·leccions d'autors clàssics universals, encara que només assolí publicar obres de [[William Shakespeare]], [[Frederic Mistral]] i [[Molière]]. Cap el 1936 l'editorial havia publicat uns 280 títols.

== La postguerra ==

 

El 1966 edità els ''Manuals Lingüístics Barcino'', que a partir del 1981 s'anomanaren ''Manuals Lingüístics i Literaris Barcino'', destinats persones de diverses nacionalitats interessats pel català; i el 1970 començà la ''Biblioteca Algueresa'', amb autors i temes de [[l'Alguer]]. I al marge d'aquestes col·leccions podem destacar els llibres ''Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans'', i ''Flora dels Països Catalans''.