L''''henoteisme''' és [[creença]] en diversos [[Déu|Déus]] entre els que destaca un, o bé la creença en un únic déuDéu admetent l'existència o possible existència d'altres divinitats. Històricament s'ha vist com un pas intermedi: del [[politeisme]] es passa a un henoteisme perquè una de les divinitats del panteó pren més importància, d'aquí es passa a la monolatria (només s'adora i es prega a aquella divinitat), de tal manera que les altres acaben desapareixent o són vistes com a part de la [[mitologia]] antiga, llavors neix el [[monoteisme]] o creença en un sol déuDéu veritable.
Si es considera l'henoteisme com una fase de la religió, diversos cultes, tant politeistes com monoteistes, han tingut etapes henoteistes o bé han destacat un déuDéu per sobre dels altres. Entre els grecs, [[Zeus]] era el déuDéu suprem, per exemple. Molts filòsofs ha postulat l'existència de l'U suprem enmig d'un conjunt de divinitats, com [[Pitàgores]] o [[Plotí]]. El culte solar d'Amenophis IV es pot llegir com henoteisme, ja que no va aconseguir anul·lar el culte a altres déusDéus, que van retornar amb força entre els egipcis després de la seva mort.
