Llengua de signes estatunidenca: diferència entre les revisions

Formes estandarditzades de llengües de signes han estat emprades a [[Itàlia]] des del [[segle XVII]] i a [[França]] des del [[segle XVIII|XVIII]] amb l'objectiu d'instruir els sords. La llengua de signes francesa antiga fou desenvolupada i emprada a [[París]] per l'Abbé de l'Epée a la seva escola per a sords. Aquestes llengües sempre van ser modelades seguint les llengües de signes naturals ja en ús per les cultures sordes a l'àrea d'origen, freqüentment, amb adicionsaddicions gramaticals que reflexaven les llengües parlades. Els pobles indígenes de les planures nordamericanes empraven una llengua de signes per a intercomunicar-se, ja que no compartien la mateixa llengua parlada. La seva influència en ASL, si hi existeix, és desconeguda. Fora de la costa de Massachusetts, a l'illa de Martha's Vineyard, al segle XVIII, la població tenia un porcentatge major de sordesa que a la resta dels Estats Units continental, a causa de l'efecte fundador i de l'aïllament geogràfic. La llengua de signes de Martha's Vineyard era ben coneguda per gairebé tots els habitants de l'illa, ja que moltes famílies tenien algun membre sord. Això permetia a gairebé tothom l'oportunitat de tenir contacte freqüent amb la llengua de signes a l'edat en què aprendre idiomes és més fàcil.