Fatalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.2) (Robot afegeix: el:Μοιρολατρία; canvis cosmètics
m Robot canvia 'castic' per 'càstig'
Línia 66:
Herència de les controvèrsies de l'antiguitat, l'argument antifatalista va ser objectat pels fatalistes moderns. Diderot replica que no sols el fatalisme és compatible amb la responsabilitat, sinó que és font de virtuts morals.
 
Esta doctrina afirma que l'home està determinat per tota sort de causes, i entre elles figuren els castics i recompenses, que modificant al ser humà li fa respectar les [[Legislació|llei]]és i l'orde social. Este extrem queda ben clar en la ''Carta a Landois'' : « encara que l'home, bo o roín, no siga lliure, no per això és menys modificable; és per això que ha de destruir-se al danyós en la plaça pública ». El casticcàstig no deixa de ser útil des de la perspectiva de l'absoluta fatalitat, i en eixe sentit és un dels determinants de la la conducta humana. La [[societat]] deu llavors continuar castigant els criminals encara no sent estos lliures: el seu casticcàstig dissuadix als altres de seguir el seu exemple.
 
Però, no és criminal executar un pobre diable espantat al crim per herència o per mala educació? La resposta dels fatalistes moderns és que el casticcàstig és la [[legítima defensa]] de la societat, mig necessari per a mantindre l'orde públic. Forçós és executar a aquell a qui el casticcàstig no ha dissuadit del crim. El baró d'Holdbach ho afirma en el seu ''Sistema de la naturalesa'', en el capítol titulat « ''Examen de l'opinió que pretén que el sistema del fatalisme és perillós'' » :
{{cita|Si la societat té dret a conservar-se a si mateixa, té el dret d'emprar els mitjans per a fer-ho; tals mitjans són les lleis, que presenten els homes els motius per a dissuadir-los de les accions danyoses. Que estos motius no són suficients? La societat, pel seu propi bé, està obligada a llevar-los el poder de danyar.}}