Proserpine (Lully): diferència entre les revisions

Proserpine, estrenada davant el rei [[Luis XV]], va ser ben rebuda pel rei però prest la l'òpera va ser oblidada pel públic. Encara així, pot ser considerada una obra maestra en el seu gènere, una obra que culmina en un període creatiu, especialment fecund en la teajectòria de [[Lully]], però que, a la vegada, inaugura una etapa caracteritzada no només per la maduresa artística de la ''tragèdie lyrique'' com a gènere musical, en aquells dies nou, vanguardista i summament elitista sino també per la consagració del gran mestre florentí com un dels músics més importants de tots els temps. Efectivament, Proserpine és l'exaltació més brillant de les idees que [[Lully]] ja havia expressat amb encert en ''[[Cadmus et Hermione]]'' ([[1673]]), ''[[Alceste]]'' ([[1674]]) o ''[[Atys]]'' ([[1676]]), però també el punt de sortida sobre el que haurien de discòrrer les millors i més inspirades partitutres de [[Lully]]: ''[[Phaéton]]'' ([[1683]]), ''[[Amadis]]'' ([[1684]]), ''[[Roland]]'' ([[1685]]) i , sobretot, ''Armide'' ([[1686]]) la darrera de les seves òperesi exemple màxim d'una forma de crear i escriure música pel teatre que definitivament hauria de marcar el desenvolupament artístic-musical de [[França]] fins la [[Revolució]] de [[1789]].