Pere II de Iugoslàvia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'ocupació |
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Pere II}}
[[Fitxer:Petar II karadjordjevic.jpg|thumb|right|300px|Pere II, últim rei sobirà de [[Regne de Iugoslàvia|Iugoslàvia]].]]
'''Pere II de Iugoslàvia''' ([[Belgrad]] [[1923]] - Los Angeles, [[Califòrnia]] [[1970]]). Últim rei sobirà de [[Regne de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]. Rebesnét de la reina [[Victòria I del Regne Unit]] i del tsar [[Alexandre II de Rússia]] era nét del rei [[Ferran I de Romania]].
Nascut el dia 6 de setembre de l'any [[1923]] al Palau Reial de [[Belgrad]] el seu pare era el rei [[Alexandre I de Iugoslàvia]] i la seva mare la princesa [[Maria de Romania, reina de Iugoslàvia|Maria de Romania]]. El seu padrí fou el rei [[Jordi VI del Regne Unit]]. Els avis paterns de Pere eren el rei [[Pere I de Sèrbia]] i la princesa [[Zorka de Montenegro, reina de Sèrbia|Zorka de Montenegro]] mentre que per via materna ho eren el rei [[Ferran I de Romania]] i la princesa [[Maria del Regne Unit (reina de Romania)|Maria del Regne Unit]].
Línia 13:
El 27 de març de [[1941]] Pere II fou proclamat Rei de Iugoslàvia després d'un cop d'estat en suport dels britànics en contra de la decisió del príncep regent Pau d'adherir-se al Pacte Tripartit (Eix) arran de la firma del Tractat de Viena del 25 de març de [[1941]]. Arran d'aquest cop d'estat la família del príncep Pau fou expulsada del país i el nou rei, inexpert, restà sol a [[Belgrad]].
Un més després les tropes nacionalsocialistes van posposar l'atac a [[Rússia]] i es decidiren a ocupar [[Regne de Iugoslàvia]] i posteriorment [[Grècia]]. Amb meys de tres setmanes la totalitat del regne caigué en mans dels alemanys sense haver deixat de bombardejar durant tres llargues nits les principals ciutats del país. L'ocupació fou efectuada per tropes alemanyes, italianes, búlgars i hongareses.
El rei hagué d'abandonar el país i partí a un exili desconcertant. En un primer moment s'establí a [[Grècia]] havent d'abandonar el sol grec per dirigir-se a [[Jerusalem]] i després a [[El Caire]]. Malgrat tot, el mes de juny del [[1941]] ja era establert a [[Londres]] on aprofità per completar els seus estudis a la prestigiosa Universitat de Cambridge i integrar-se a la [[Royal Air Force]].
Arran de l'ocupació nacionalsocialista s'organitzaren dos grups antagònics de guerrilers. D'una banda aquells que es mostraven partidaris de la restauració de la monarquia, els [[Txètniks]], liderats pel general [[Draža Mihailović]] ministre de defensa del govern, i de l'altra pels [[Partisans (Iugoslàvia)|partisans]] de caire comunista liderats per [[Josip Broz Tito]]. En un primer moment els aliats recolzaren materialment i econòmicament els partisants reialistes, suport que canvià després de la [[Conferència de Teheran]] on es decidí que [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] restaria sota influència soviètica.
Després de la [[Segona Guerra Mundial]] l'Assamblea constituent decidí, el 29 de novembre de [[1945]], aprovar l'abdicació del rei. Malgrat els intents de retorn de Pere mai pogué tornar a trepitjar [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]. La seva situació personal tan a nivell emocional com econòmic patiren diversos revesos que feren que el monarca visqués separadament del seu fill i la seva muller.
Emigrat als [[Estats Units]] hi trobà la mort en una operació de trasplantament de fetge que es realitzà a un hospital de Denver. Enterrat a un monestir ortodox d'Illinois, és el primer monarca europeu enterrat al continent americà. Els seus drets dinàstics passaren al seu únic fill.
| |||