Lo pi de Formentor: diferència entre les revisions

'''Lo pi de Formentor''' és un dels [[poema|poemes]] més característics i coneguts de [[Miquel Costa i Llobera]] i un dels poemes més representatius de l'[[Escola Mallorquina]]. Fou escrit l'any [[1875]] durant la primera etapa de producció de l'autor i és considerat tècnicament com la culminació de la nostra ''[[poesia romàntica'']] en català.<ref> [[SOLC]]. Literatura catalana amb textos comentats. Ed.62.</ref>

Miquel Costa i Llobera s’inspiràs'inspirà per escriure aquest poema en les visions feréstegues de pins arrelats en els penya-segats de la [[península de Formentor]] ([[Mallorca]]), en una extensa propietat familiar. '''Costa i Llobera''' freqüentà aquells paisatges de molt jove, que li serviren d’inspiraciód'inspiració per a bona part de la seva obra.

L’autorL'autor, a la primera [[estrofa]], descriu un arbre tot admirant-lo, i en fa una descripció, del qual tracta el [[poema]]; a la segona, ens diu que l’arbrel'arbre no pot veure qui està enamorat d’elld'ell, i que [[Déu]] l’hal'ha posat en el lloc més alt on té i troba tota l’aigual'aigua que necessita. També es fa una descripció, però en aquest cas no del pi, sinó del lloc on es troba situat; a la tercera estrofa ens diu que durant el transcurs del dia passen diferents ocells volant a prop seu, també trobem la sortida del sol, etc. que fa moure les seves fulles situades a les branques. A la quarta ens explica que té molts anys de [[vida]], i per sobreviure només necessita allò que li ofereix la mare [[naturalesa]]. En la cinquena i sisena, el poeta dóna atributs divins(de perfecció)a l’arbrel'arbre. Posa a l'[[arbre]] com a ésser dominant del [[paisatge]], on esmenta que les muntanyes on es troba situat, estan plenes d'arbres.

A les dues últimes estrofes, l’autorl'autor declara la seva admiració i a la vegada enveja que sent envers l’arbrel'arbre.

Miquel Costa i Llobera ens expressa la perfecció que té aquest arbre, i que només necessita allò que té, el descriu com un heroi, un vividor que ho observa tot, des dels ocells que passen pel seu voltant, fins a la llum de l’albal'alba.

Està clar que parla d’und'un pi, de la mateixa inspiració que el poeta agafa per fer d’altresd'altres poemes. El personifica: diu que és lluitador (per viure), lliure, realment bonic… És un [[pi]] que ha viscut tot tipus d'inclemències del temps, i encara així, és tan fort que ho aguanta tot. La simbologia de l'arbre apareix de manera constant i de forma reiterada en la poesia de Miquel Costa i Llobera.

Pel que fa a la mètrica, s’has'ha de dir que són [[versos alexandrins]], es troba estructurat en versos 6 i 14 síl·labes i la [[rima és consonant]].<ref>http://cat.bloctum.com/samuelescamilla/2008/04/21/comentari-del-poema-lo-pi-de-formentor/</ref>