Fàramir: diferència entre les revisions

'''Fàramir''' és un personatge fictici de l'univers de [[J.R.R. Tolkien]], la [[Terra Mitjana]]. És el segon fill de [[Dénethor|Dénethor II]] (l'últim dels senescals regents de [[Góndor]]) i germà petit de [[Bóromir]].

 

Va ser un dels capitans de l'exèrcit de Góndor, i acabada la Guera de l'Anell, va ser el primer dels prínceps d'Ithílien.

 

 

 

Fàramir va néixer l'any 2983 de la Tercera Edat, fill de Dènethor II i Finduilas. Quan ell tenia cinc anys, Finduilas va morir i el seu pare es tornà un home més fred i distant. Tot i que el pare sempre afavoria Bóromir per sobre de Fàramir, això mai va ser causa de rivalitat, i la relació entre els dos germans era molt bona.

El dia abans de l'assalt a Osguíliath, l'any 3018, Fàramir va tenir un somni profètic que semblava portar esperança a la seva causa. El seu germà Bóromir va voler ser qui anés a [[Rivendell]] a esbrinar-ne el significat.

 

 

Fàramir va continuar lluitant al Sud contra els exèrcits de [[Sàuron]]. Un dia va trobar una barca baixant pel riu Ànduin, i amb gran dolor va veure que portava el cadàver del seu germà Bóromir.

Durant l'espera a la ciutat va conèixer la Senyora [[Éowyn]] de Ròhan, i se'n va enamorar. Va aconseguir que aquesta oblidés la seva passió inicial per Àragorn i es van prometre. Poc després arribaven les notícies de la destrucció de l'anell i de la caiguda de Sàuron.

 

 

El Rei Elèssar va nomenar a Fàramir el primer Príncep d'Ithílien, que juntament amb el Príncep de Dol Àmroth esdevenia el títol nobiliari més important a Góndor. Des del seu principat va rehabilitar els territoris malmesos per les forces de Mórdor, i va perseguir els orcs i els bandits que encara hi quedaven. També li va ser renovat el títol de senescal, que l'investia per actuar en nom del rei de Góndor en la seva absència.

 

{{ORDENA:Faramir}}

{{Enllaç AB|en}}

{{Enllaç AB|fr}}

 

[[bs:Faramir]]

[[it:Faramir]]

[[ja:ファラミア]]

[[no:Faramir]]

[[pl:Faramir]]